dilluns, 9 de setembre de 2013

Fer campana

Ja s'acosta l'escola i aquest és un bon moment per reobrir la secció d'etimologia i parlar de l'origen de l'expressió fer campana, que segur que ben pocs de vosaltres l'heu feta servir gaire, oi? Oi?

Aquesta expressió vol dir 'no anar a classe', i ara s'acostuma a fer servir entre el jovent i el seu entorn acadèmic. Segons Joan Amades (sabeu qui és?), el seu origen es troba en l'època de les escoles parroquials que depenien del senyor rector. En aquest marc, quan un alumne saltava una classe o no anava a l'escola, el mossèn li imposava un càstig bastant curiós per nosaltres. El nen o nena havia de fer de campaner de l'església durant un dia o més, cosa que suposava un càstig dur perquè les campanes eren grosses i pesants, i per a un nen petit no era gens fàcil de moure-les.
D'aquí es va prendre l'expressió fer campana, que, tot i que el càstig de "fer campana" ja fa temps que ha desaparegut, segueix essent molt vigent entre els alumnes d'avui (per bé o per mal).



Martí

diumenge, 8 de setembre de 2013

Peti qui peti, el 2014 decidirem

Fotografia de l'11 de Setembre de 2012 (@girbaldel94)
L'11 de setembre de 2012, més d'un milió i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona a manifestar-se pacíficament per reclamar la independència de Catalunya. També als carrers de Girona, Lleida i Tarragona hi havia milers de catalans i catalanes reclamant llibertat. Tanta estelada va fer canviar el rumb a Convergència i Unió que va decidir penjar-se la voluntat del poble a l'esquena i fer via cap a Ítaca.

Aquesta setmana, en declaracions a Catalunya Ràdio, el president Mas ha parlat d'esgotar la legislatura i d'eleccions plebiscitàries al 2016, li han començat a fer figa les cames davant l'esperada rotunda oposició del Gobierno a la consulta.
Però Oriol Junqueras ha fet un ràpid avançament de la reacció d'ERC a través d'una piulada al seu compte de twitter:

I estic convençut que així serà però, una vegada més, ens toca sortir al carrer i cridar ben fort INDEPENDÈNCIA! per demostrar a Artur Mas, al Reino de España i a la resta del món que volem construir un nou país, i que ho volem fer ja! La República Catalana no pot esperar al 2016 perquè els catalans i les catalanes no ens ho podem permetre.
Fotografia de la Vía Bàltica.
El 23 d'agost de 1989, gairebé dos milions de persones es donaren les mans des de Vílnius fins a Tallinn passant per Riga, unint així els tres països bàltics per demanar-ne la independència. Dos anys més tard, aconseguiren la llibertat.
Aquest 11 de setembre ens toca als catalans i a les catalanes donar-nos les mans des del Pertús fins a Alcanar fent així una cadena humana, la Via Catalana, per demostrar al món les ganes, la il·lusió i l'esperança d'un futur nou, independitzar-nos i construir un nou país per tothom.
La Via Catalana que organitza l'ANC ja està pràcticament plena, només queda emplenar algun dels trams que passen pel Montsià (us podeu inscriure aquí).
Tothom està convidat a participar a la Via Catalana, inscrits i no inscrits, i tothom hi serà comptat. Si vols participar a la cadena humana però no pots apuntar-te al tram on aniràs, pots inscriure't al TRAM 0.
També aquesta setmana Joan Tardà regalava una samarreta de la Via Catalana al Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España, José Manuel García-Margallo, i li recordava que "exercirem el dret a decidir, i ho farem a la catalana: democràticament, pacíficament i cívicament" i jo només hi afegiria "i ho farem el 2014!".

PGJ94.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Són bojos, aquests catalans?

Abans de continuar llegint aquesta entrada, dedica una hora a aquest documental de David Valls sobre una jove alemanya que va venir a recórrer Catalunya parlant català però no castellà. Val molt la pena, de veritat.


L'has mirat? Si no l'has mirat deixa de llegir i mira-te'l perquè et cal conèixer el punt de vista d'aquesta jove, que parla català i no parla ni entén el castellà, per entendre les reflexions que llegiràs a continuació.

Molt bé, ara que ja te l'has mirat entendràs que respongui a la pregunta que porta per títol el documental: no sé si els catalans som bojos o no, però d'inconscients en som un bon tros!
Gràcies a la immersió lingüística a les escoles, a un munt de col·lectius i associacions i a la gran tasca de normalització lingüística de TV3 i de la resta de mitjans de comunicació en català, aquesta llengua està tan viva com està. Però sense adonar-nos-en la tenim sentenciada a mort. El català és inútil, no és imprescindible. No en som conscients perquè pràcticament la totalitat dels usuaris de la llengua catalana també tenim un perfecte domini de la llengua castellana, som bilingües. Si no es pot viure a Catalunya només en català però, en canvi, s'hi pot viure només en castellà, entenc que els nous catalans decideixin que amb el castellà en tenen prou!
L'IES Llucmajor enllaçat pel català.
Si ens aturem a pensar-hi, però, crec que la culpa no és del tot nostra. Si això és així, és perquè el Gobierno Español no permetrà que el castellà sigui prescindible a Catalunya, és més, dia rere dia prova de fer-ne l'única llengua del nostre país. Tant és així que l'única manera de canviar les coses i que el castellà no devori el català és aconseguint la independència.

De totes maneres, el problema s'agreuja si anem al País Valencià o a ses Illes Balears. En tots dos territoris el Partit Popular està protagonitzant un genocidi a la llengua que ens agermana. Al País Valencià el PP afirma que el valencià és un llenguatge iber i que, per tant, res té a veure amb el català. A ses Illes Balears, el PP s'inventa la gramàtica de sa llengo baléà, prohibeix els llaços quadribarrats de la campanya enllaçats pel català i es treuen de sobre a qualsevol docent amb afany de defensar el català a l'escola.

PGJ94.

dijous, 29 d’agost de 2013

Voluntat per tirar endavant el projecte

?

Fantàstic. Se m'ha esfumant la idea genial que tenia per començar un escrit parlant d'aquest tema. Quant fa que no publiquem cap entrada? La tira. On són les ganes que vaig (semblar) dipositar en aquella entrada de "la Segona temporada"? Res, tu, l'estiu ja ho té això. Potser és millor no marcar-se grans fites. Això mateix, crec que el millor per portar un blog i les entrades al dia és fer la feina sense entusiasme, perquè quan m'entusiasmo ja començo a fantasiejar. No, sé que no és ben bé això el que m'impedeix fer les publicacions a temps, sinó la meva maleïda inconstància. Espero durant dies i dies una mena d'inspiració divina que m'empenyi a escriure, i fins que no em ve poden passar mil històries.

Avui no tinc cap mena d'inspiració divina ni res per l'estil; simplement tinc un motiu per escriure. Sé que no m'hauria de deixar guiar per aquesta irregularitat d'escriure només quan tinc alguna cosa a dir, i em disculpo per endavant, però vaja, les coses són com són. El motiu pel qual escric aquesta carta és per anunciar el que tots sabem i tots patim, aquesta mena de patologia post-vacances tan desagradable però que alhora fa tocar de peus a terra anomenada, sí, final de les vacances, o tornada a la feina, o "vuelta al cole" pels comerciants, com vulgueu. La qüestió és que aquesta sensació es manifesta com quan despertem desprevinguts d'un somni que ha estat molt gustós i no volíem que s'acabés. Això mateix em passa amb el final de les vacances, any rere any, sempre igual; mai m'espero que s'acabaran (suposo que això és una bona manera d'aprofitar-les, no?)

Per bé o per mal, aquestes vacances s'estan acabant i suposo que hauríem de començar a fer un pensament. D'aquí dues setmanes començo la carrera que sempre he volgut fer i això sí que ho faré amb entusiasme, almenys els primers dies. Ja que... No us ho he dit, però estaré vivint a Barcelona quatre dies a la setmana durant el curs, per no haver de fer els viatges en tren cada dia des de la Garriga. Ja m'he començat a instal·lar a casa el meu avi, i la veritat és que m'estan quedant una habitació, un estudi i un labavo macos, macos... Les tres úniques habitacions que necessita per sobreviure un universitari!

Tornant al blog... A veure si no perdem l'esperança i hi posem una mica més de voluntat, com m'ha dit una amiga. Aviat tornarem a fer una publicació decent referida a la llengua. I les ganes i la voluntat de tirar endavant aquest projecte mai no  ens faltaran. Promesa.

dimarts, 16 de juliol de 2013

Que no t'espanyolitzin el blog! Treu el ".es"

Ja fa mesos que ens han imposat el .es al final del nostre enllaç de blogger (http://tensunallenguamoltllarga.blogspot.com.es) però si us hi fixeu en el nostre blog no hi és. Això és perquè es pot treure. Ara intentaré explicar-vos com fer-ho. És molt senzill, un copy-paste i llestos!

El primer que hem de fer és entrar a la pàgina de gestió del nostre blog a l'apartat de Plantilla i clicar l'opció de Modifica l'HTML (Captura de Pantalla 1).
Captura de Pantalla 1. 

Després només ens cal inserir aquest fragment de codi just a sota del <head> (Captura de Pantalla 2):
<script type='text/javascript'>
if ((window.location.href.toString().indexOf(&#39;.com.es/&#39;))&gt;&#39;1&#39;)
{
window.location.href = window.location.href.toString().replace(&#39;.blogspot.com.es/&#39;,&#39;.blogspot.com/ncr/&#39;);
}
</script>
Captura de Pantalla 2.
Ja només ens queda Desar la Plantilla i ja hem desespanyolitzat el blog! 

Tot i així, la millor manera de desespanyolitzar el blog és catalanitzar-lo, només cal comprar un domini .cat aquí!

PGJ94.
@girbaldel94

dimecres, 3 de juliol de 2013

El fenomen Youtube

Sé que fem una mica tard per parlar d'aquest tema, però al blog no se li pot escapar, i li ho devem al català! L'ús del català a les xarxes i les noves tecnologies, com sabem, cada cop és major, però encara cal que sigui molt més. Youtube existeix des de fa temps, però en els últims anys s'ha fet molt popular per un seguit de noves tendències i maneres de fer els vídeos que s'hi pengen. Darrerament han sortit a la llum moltes persones que tenen el coratge de posar-se davant d'una càmera a explicar a la resta del món temes de què volen tractar (que els tracten en els anomenats vlogs, abreviació de video blogs) o bé a parlar d'un joc virtual mentre hi juguen (les gameplays).

Ha aparegut el terme youtuber, que és tota aquella persona amb un compte a Youtube i que s'adscriu aquesta nova tendència, sigui per veure vídeos o per publicar-ne. Així com el terme partner, que és específicament la persona que gestiona i administra el seu canal o videoteca i fa vídeos perquè els seus seguidors i subscriptors els puguin veure.

Us preguntareu: "per què parlen de Youtube en un blog de llengua?". Doncs la resposta és obligada: ara per ara, no hi ha cap lloc a través del qual es difonguin tan eficaçment els missatges, i és una gran via de comunicació. Per tant, la llengua hi juga un paper important: l'estil oratori dels partners, o les noves paraules que s'inventen, que són molt majoritàriament en anglès (a part de les que hem dit n'hi ha moltes més, com hater, thumbnail...)

El que em preocupa és que el català, pel que fa als youtubers i aquestes noves tendències, és molt poc present a Youtube. És cert que canals com el de TV3 i altres mitjans catalans ja l'utilitzen als seus vídeos, però cap de nosaltres s'hi hauria de conformar! Hi ha pràcticament zero youtubers que parlin català als seus vídeos, i ben pocs que facin els seus comentaris en català, i per això des d'aquí volem potenciar aquest fet: el català a Youtube. Fa uns dies vaig trobar el canal d'un noi del Baix Llobregat que abans només feia vídeos en castellà però que va obrir un canal on fa vídeos en català i, per mi, hi penja uns vídeos més interessants i divertits. Es tracta de l'Adrià, amb el seu canal Adriavlogs. Entreu-hi i jutgeu per vosaltres mateixos, a nosaltres ens agrada molt... Destaco un vídeo seu on parla justament del català, i hi diu que li costa acostumar-se a parlar-lo perquè ell és de família castellanoparlant, i insinua que el seu entorn del Baix Llobregat li proporciona un accent particular que encara li ho dificulta més. Però quan es troba gent així, amb aquesta bona disposició, sempre s'agraeix: aquest vídeo és sorprenent!



És boníssim! Entre d'altres coses, parla de l'expressió catalana campi qui pugui, fixant-se en el significat de 'campar' (anar vivint, passar la vida) i fent-nos riure amb un joc de paraules.
A aquest vídeo (de moment només en té 6 de penjats) s'hi suma un altre en què parla de la catalanofòbia, com més tard va fer Mel Domínguez (de sobrenom focusings), en un vídeo que es va fer molt popular pel tema (controvèrsic?) de què parla, l'odi a Espanya cap als catalans i tot allò relacionat amb Catalunya. El vídeo de la Mel Domínguez, de la mateixa manera que els de l'Adrià, està ben editat i es nota una bona feina al darrere. Tot i que no hi parla el català, parla sobre aquest tema i ens sembla interessant enllaçar-lo:




Si sabeu d'algun altre youtuber que faci vídeos en català, si us plau, deixeu l'enllaç del seu canal o d'un vídeo seu als comentaris. Gràcies!

Reflexió lingüística del dia: L'anglicisme video en català pot causar dubtes a l'hora d'escriure'l, jo mateix no sabia com fer-ho. Però el DIEC ens ho resol: en català s'escriu vídeo. I aquí teniu més informació sobre aquest mot: la seva pronunciació adequada (també aquí).
Ah! I recordeu que per no dir <<link>> en català podem utilitzar el mot 'enllaç'! Res com parlar en propietat.