dilluns, 5 de desembre de 2011

JERC la Garriga es mostra rebel contra la Constitució espanyola

El dia sis d'aquest mes tots els "espanyols" fem festa perquè se celebra el dia de la Constitución; sí, aquesta que ens ho impedeix tot als catalans, sobretot la nostra independència. I aquí a Catalunya també hem de celebrar-ho? Doncs no! JERC la Garriga, entre d'altres seccions, en contraposició a la maleïda constitució espanyola hem grabat uns vídeos per a reivindicar que no volem constitucions estrangeres, sinó la Constitució Catalana, la constitució d'un país lliure i sobirà:

Camí a la independència


La Constitució espanyola fa pudor!



dimecres, 16 de novembre de 2011

Testiculus


Seguidament us explicaré l'etimologia d'un mot, que inclou fets que poden resultar molt graciosos!

Encara que us pugui semblar sorprenent, la paraula testicle pertany a la mateixa família que test, testimoni o testament. L'origen d'aquesta "família" de paraules és el llatinisme testis, 'testimoni'. Llavors us preguntareu: i què hi tenen a veure les glàndules genitals masculines?

Veegeu què en diu el diccionari etimològic:



"TESTICLE m.

Cadascuna de les dues glàndules genitals masculines de l'home i de molts d'animals; cast. testículo. En un sol cas, un testicle, Espriu Lab. 31.

    Var. form. ant.: testícol (Los vexells spermàtichs són algunes venes... portans la sanch als testicolls, Cauliach Coll., i, 2a, 7; Ha donat encara als testícols les vies de la urina per les quals evacua la superfluitat spermàtica, Albert Q., Ques. 37).

    Sinòn.: botó, colló, gínjol, mèrvel, ou, testimoni.

    Etim.: pres del llatí testĭcŭlus, mat. sign., derivat dim. de testis, ‘testimoni’."

La clau de tot plegat està en la importància que donaven els antics romans a la  virilitat dels homes. Els testicles eren senyal i demostraven l'homenia, la virilitat, que havien de tenir els homes. Així, es deia que les dues glàndules eren petits testimonis, 'testimoniets', que concretament és el que vol dir la paraula llatina testiculus.


També se sap que quan havien de jurar veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia ho feien estrenyent-se els testicles amb la mà dreta. D'aquest antic costum prové el verb testificar.

A fer nones!


Els romans dividien les hores del dia en què encara hi havia sol en quatre parts d'unes tres hores cadascuna:

prima: de sis a nou del matí.

terça: de les nou al migdia (les 12).

sesta: del migdia a les tres de la tarda.

nona: ~de les tres de la tarda a les sis.

Si bé en aquests noms ja podem trobar semblances al primer cop d'ull amb la nostra llengua, doncs ja s'ha demostrat que són aquestes dues etimologies:

- De l'hora nona en va sortir l'expressió catalana fer la nona i totes les seves variants: fer nonesfer non-non, etc. Si tenim en compte l'hora, ens adonem que segurament fer nones abans volia dir 'fer la migdiada', però es va acabar utilitzant per al son que es fa a la nit.

- La sesta també va arribar als nostres dies però per a referir-se al son que es fa al migda per extensió. Per tant, fer la sesta avui significa 'fer la migdiada' i és el substitutiu pel 'fer nones' d'abans. En castellà es diu hacer la siesta i en català també es pot dir fer una becaina.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

40 Anys del "I am a Catalan" de Pau Casals a les Nacions Unides


Fragment of Pau Casals speech at the UN in 1971

Over the course of his life, Pau Casals struggled constantly for peace, justice and freedom. In recognition of his stance, in 1971 -exactly 40 years ago today- the Secretary-General of the United Nations, U-Thant, awarded Pau Casals the U.N. Peace Medal. The speech that Pau Casals gave to express his gratitude for this distinction, and afterwards his performance of El cant dels ocells (The Song of the Birds), form one of the most impressive testimonies to his human dimension.
THE WORDS OF PAU CASALS AT THE UNO - 24 OCTOBER 1971
“This is the greatest honour of my life. Peace has always been my greatest concern. I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother —an exceptional, marvellous woman—, would talk to me about peace, because at that time there were also many wars. What is more, I am a CatalanToday, a province of Spain. But what has beenCatalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars. So I am so happy, so happy, to be with you today. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart. I have not played the cello in public for many years, but I feel that the time has come to play again. I am going to play a melody from Catalan folklore: El cant dels ocells. Birds sing when they are in the sky, they sing: “Peace, Peace, Peace”, and it is a melody that Bach, Beethoven and all the greats would have admired and loved. What is more, it is born in the soul of my people, Catalonia.”
———————————————————————————————–
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971 (avui, dia 24 d’octubre de 2011 fa exactament quaranta anys), en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
LES PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU AL 24 D’OCTUBRE DE 1971
“Aquest és l’honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Però deixeu-me que us digui una cosa, jo sóc català. Actualment, una província d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament. Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, peace, peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”
Pol Girbal.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

FÈNIX 11*23 i el Micromecenatge


Ja fa 7 anys d'aquell setembre de 2004, quan vint guàrdies civils armats fins a les dents van irrompre a casa de l'Èric Bertran acusat de terrorisme quan només tenia 14 anys. I tot per demanar l'etiquetatge en català a tres empreses mitjançant el correu electrònic. Dic que ja fa 7 anys, però de fet, les coses no han canviat gaire. Per posar un exemple, el president del govern espanyol era Zapatero, i fins al dia d'avui encara ho és (tot i que tots sabem que no per gaire temps...).

Víctor Alexandre i Èric Bertran


Si en voleu saber tota la història, podeu llegir el llibre que el mateix Èric va escriure "Èric i l'Exèrcit del Fènix". O podeu anar al seu Canal del YouTube on hi ha el documental que Xevi Mató va gravar amb l'Èric, el seu germà Àdam, l'advocat de la família, el diputat d'ERC a Madrid d'aleshores i Víctor Alexandre com a protagonistes. Víctor Alexandre, va escriure un pròleg pel llibre de l'Èric i va adaptar el llibre per fer una obra de teatre que va dirigir Pere Planella.

Doncs ara ja fa un bon grapat de mesos que en Joel Joan va decidir que històries com aquesta no s'han d'oblidar i per això, des de la seva productora Arriska Films i juntament amb Benecé Productions, està dirigint FÈNIX 11*23 amb Sergi Lara, una pel·lícula que han escrit Albert Plans i Hector Hernández Vicens. 
Encara no ha sortit el tràiler del film, però aquí teniu un vídeo on els directors parlen del seu projecte.

 

Aquesta pel·lícula està finançada a través del Micromecenatge. On tothom pot fer aportacions econòmiques a canvi de recompenses exclusives com ara entrades per a l'estrena, samarretes, etc. depenent de la quantitat aportada. De fet, si voleu encara podeu fer aportacions al web de la pel·lícula www.fenix1123.cat a l'apartat "Fes-la Possible".

Tot i així, la història de l'Èric no s'acaba aquí. El 2007 va escriure un segon llibre on parla d'assetjament escolar "L'institut de la vergonya" amb un pròleg de Joel Joan.

Fa dos o tres anys que em vaig llegir els llibres, jo també he tingut clar des de petit que casa meva, la meva terra és Catalunya, que la meva bandera és la Senyera i que la meva llengua és el català. I aquesta història que havia passat a un noi de la meva mateixa edat o fins i tot una mica més petit que jo  no va fer res més que enfortir els meus pensaments. 
Ja m'havia oblidat de l'Èric, però en Joel Joan i en Sergi Lara, han aconseguit el que volien sense haver acabat la pel·lícula: Que la història de l'Èric Bertran no s'oblidi, que floti als pensaments dels catalans i catalanes, i com diuen al vídeo, als pensaments de tots els habitants del món. Espero que la pel·lícula surti aviat!

Pol Girbal.

divendres, 30 de setembre de 2011

La cadena de televisió Telecinco s'adhereix al 'Manifiesto por la lengua comuna'

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al 'Manifest per la
llengua comuna', que el passat 23 de Juny ha presentat un grup
d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals,
entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro
Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a
fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i
l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A
més, Telecinco ha dit, en l'informatiu del migdia, que posa a la
disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de
televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO!

dijous, 29 de setembre de 2011

La meva experiència lingüística a Grècia


Aquest estiu he fet un viatge juntament amb la meva família a dues illes gregues: Santorini i Milos. Abans de marxar vaig pensar que seria genial que pogués aprendre una mica de grec (modern), ja que la trobo bonica de cal·ligrafia i és la llengua amb què es van escriure tots aquells mites grecs tan memorables, es van inventar déus com ZeusHades o Posidó, i la qual va ser usada en una de les primeres civilitzacions més completes, les de l'antiga Grècia. 
Posidó, déu dels oceans
No vaig intentar aprendre nocions de grec modern sota aquesta pressió; diguéssim que m'ho vaig prendre amb calma. Aquests són els passos que vaig seguir:




1. Com que el grec utilitza un alfabet diferent al nostre, vaig buscar al cercador 'alfabet grec' (vaig pensar que la millor manera per aprendre'n seria per Internet i no pas anar preguntant als grecs, que prou en tindrien amb tant de turisme). 

Vaig trobar aquesta pàgina, que conté un esquema clar de l'alfabet grec amb el seu so i el seu nom. L'única trava és que no totes les lletres tenen escrita la manera com s'han de pronunciar, però ens en pot donar una pista el nom de cada lletra.







2. Després, vaig descobrir que a partir d'aquesta pàgina es pot arribar a un ampli glosari de paraules gregues bàsiques per viatjar. Vaig agafar una petita llibreta color vermell on vaig anotar l'alfabet de l'altra pàgina i algunes paraules gregues del glosari necessàries per viatjar: parakaló (gràcies), kaliméra (bon dia), kalispéra (bona tarda), kaliníjta (bona nit)... Aquesta seria la meva llibreta de viatge, on anotaria tot el que aprengués de l'idioma.


Vam emprendre el vol cap a Santorini i a l'arribar a l'aeroport unes lletres grosses de l'alfabet llatí se'm presentaven davant dels nassos en un rètol:


 Καλωσορίσατε στη Σαντορίνη!.


3. Em vaig haver de prendre el meu temps per a esbrinar què caram deia allà  mitjançant l'alfabet de la llibreteta. El resultat final no va ser exacte,  però després de comprovar el que havia escrit en el traductor del Google grec-català català-grec -que té un teclat virtual per escriure en grec-, aquest va ser el resultat: sona /kalosorísate sti Santorinini/ i vol dir Benvinguts a Santorini!


Per una frase tan senzilla havia remogut cel i terra, però això em va ajudar a veure que m'encanta anar de caçador de paraules per la vida i que havia trobat gust a la llengua grega, encara que segueix sent estranya per mi.



A mi, aquells paisatges em recordaven a un anunci de la tele... Sí, home, aquell de l'Hugo Silva de Griego de Danone!



4. Quan vàrem arribar a l'hotel vam trobar-nos un hoteler la mar de simpàtic que ens va acompanyar a l'habitació. Li vaig explicar, en anglès, que volia aprendre una mica de la seva llengua (li vaig ensenyar la llibreta) i va tenir l'amabilitat d'explicar-me algunes coses del grec. Li vaig demanar el seu nom; es diu Lefteris, que significa Llibertat. Més endavant, vaig descobrir que s'escriu Λευτέρης.

Algunes lletres són semblants a les nostres o simplement les reconeixem; d'atres, ens les hem d'aprendre de la taula si volem llegir bé (tot i que no entendrem el que llegim, com a mi encara em passa, no us penseu que en sé gaire).


5. Vaig fer unes quantes fotos i m'han servit per veure com es diuen algunes coses en grec:





Aquest és el menjar típic grec: la mussaca (μουσακάς) 
Σαύρα /sávra/ (sargantana)
βουνό /vounó/ (muntanya)
Βάζο /vázo/ (gerro)

























































Una beguda d'allà, ηΒη (iBi)
















ΦΑΡΜΑΚΕΙΟ - la FARMÀCIA del poble

Una de les coses que el Lefteris em va explicar és que en grec hi ha sons d'una vocal que s'escriuen amb dues vocals, com en molts altres idiomes - com el nom Mamadou, les últimes ou fan el so /u/. Els sons que em va dir són: ει /i/ i ου /u/. Em va dir que la seva υ té diferents sons: amb eu es pronuncia /ev/, amb αυ es pronuncia /af/ o /av/, i també pot fer de i; per tant, pot fer el so /i/, /u/ o /f/, depenent de la paraula. Hi ha tres tipus de is: la ita (Η, η), la iota (Ι, ι) i la ipsilon (Υ, υ).


La veritat, ara que sóc aquí, no sé pas de què em servirà haver après aquestes petites coses del grec, si només es parla a Grècia, però sempre m'agradarà aprendre, per poc que sigui, una llengua. El grec és, com ja deveu saber tots, un idioma que va influenciar molt el llatí i, per tant, paraules seves han arribat a la nostra parla habitual, com planeta, que en grec vol dir viatjant,o filosofia (filo- és amic i -sofia és saviesa).


Coneixeu alguna altra paraula que vingui del grec?

Aquí us deixo un vídeo sobre l'alfabet i la pronúncia del grec:



Martí Guallar
1r Batx

dijous, 22 de setembre de 2011

Patètic


Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics. » Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic.» [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.»

¿De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores. Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de «patètiques» i avall que fa baixada.

Adéu, matisos. De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o més aviat mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit ¿va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols?

L’ús abusiu de «patètic» va començar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males traduccions de l’anglès, molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: «patètic» és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració que feia més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap «patètic», i aleshores treure’l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, «patètic» s’ha convertit en l’oposat de «genial». Des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és «genial». Si no són «patètics», els pantalons són «genials». Si no és «patètic», el sopar és «genial». I el resultat del partit de futbol, també: un resultat «genial». Al món ja no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualificatius, el desert.

Patètic, francament.

Quim Monzó

Barrufa que barrufarem!

Us sonen uns dibuixos animats Anomenats Els barrufets?
Els barrufets parlen fent servir un mot realment polisèmic (amb l'arrel barruf-) que adquireix significat gràcies al context. Ja sabeu de què us parlem? Llegiu aquesta carta, escrita pel barrufet tafaner i adreçada al barrufet viatger i, en especial,  fixeu-vos en els mots destacats en negreta, propis del barrufet, i proveu d'endevinar a quina paraula es refereixen. Podeu posar la solució com a comentari d'aquesta entrada.



Barrufat amic,
Ahir mateix vaig barrufar la teva postal. Em barrufa veure que el barrufet viatger no ha barrufat els amics.
M’imagino que t’agradarà barrufar els últims esdeveniments del poble barrufet. L’altre dia vam barrufar un nou cap. Es van barrufar el barrufet bromista i el barrufet rondinaire. I és clar, va barrufar el barrufet bromista perquè ens va barrufar quebarrufaria el poble més alegre i divertit.
També t’haig de barrufar una cosa que potser no et barrufarà gaire: la barrufeta presumida s’ha barrufat amb el barrufet forçut. Diu que s’ha barrufat d’esperar-te, que no està feta per un barrufamón que sempre és de viatge.
Bé, ja em barrufo de tu.
Moltes barrufades,

El barrufet tafaner




dimecres, 21 de setembre de 2011

Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya"


El president de l'Acadèmia del Cinema Català presenta a Brussel·les el documental 'Spain's Secret Conflict'
Joan Joan amb eurodiputats i altres representants catalans a Brusel·les / ACNJoan Joan amb eurodiputats i altres representants catalans a Brusel·les / ACN
L'actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, ha denunciat aquest dimarts a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya i li ha demanat que faci "d'observadora" quan convoqui un referèndum d'independència. Joan ha presentat a Brussel·les el documental britànic sobre el conflicte Catalunya-Espanya 'Spain's Secret Conflict' amb la professora d'Economia de la UE, Elisenda Paluzie, i el professor de Sociolingüística de la UOC, Miquel Strubell. "En pocs anys, tal com van les enquestes i com s'està desenvolupant la història al nostre país, ens podem trobar que Europa tingui un nou Estat i volem fer-la partícip de les nostres angoixes i inquietuds", ha defensat Joan.
"Que el món sàpiga com funcionem catalans i espanyols i de quina manera l'Estat ens tracta i a estones ens maltracta", ha proclamat Joan al Parlament Europeu. "Volem que el món vigili, que estigui pendent de nosaltres", ha reivindicat l'actor, convençut que "tenir a Europa d'observadora i saber que el seu marc democràtic ens empara ens dóna força i ens treu pors". Joan ha avisat els eurodiputats que "aquest conflicte s'està portant de manera educada però algun dia pot ser que Catalunya convoqui un referèndum vinculant i això canviarà les coses".
Paluzie ha lamentat la "manca de democràcia real que hi ha a l'Estat i que no permet l'exercici d'un dret fonamental com és el dret d'autodeterminació". I Strubell s'ha queixat que "la poca informació que es dóna de Catalunya a l'estranger és poc equilibrada i esbiaixada". Joan ha demanat l'Eurocambra que reconegui la nació catalana, perquè "és indispensable per a totes les nacions del món que la resta et reconeguin, si no no existeixes".
El documental 'Spain's Secret Conflict' és una producció de la britànica Endboard Productions i analitza en 39 minuts els orígens del conflicte, donant veu a ambdues parts (destaca la participació de l'expresident espanyol José Maria Aznar o del periodista Federico Jiménez Losantos). La presentació a l'Eurocambra l'organitzen la plataforma Sobirania i Progrés i l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa.
ARA.CAT

diumenge, 18 de setembre de 2011

MORITZ.CAT: fem servir el domini .cat!


Per què Moritz.cat? Moritz és la cervesa de Barcelona i per a ella està totalment justifiCAT defensar el català, utilitzant el domini .CAT o etiquetant exclusivament en català. És un peCAT ser català? Doncs Moritz ho és, i punt CAT. I tu? També fas servir el domini .CAT? Doncs obre't una Moritz ben fresqueta i participa al concurs http://www.1dels50mil.cat.

dimecres, 7 de setembre de 2011

El català, una llengua preciosa

El català és una llengua envaïda pel castellà; darrerament s'hi han implantat molts castellanismes, la majoria paraules col·loquials. Però, sabeu què? Encara que la paraula sigui catalana i ben correcta en la seva condició, és col·loquial. Així que, per aconseguir que el català tingui més presència a Catalunya, hem de perdre la por i l'estranyesa per aquelles paraules ''tan pròpies' de la nostra llengua. Intentem aprendre les paraules que ens proposa el text (reduït a esquema) d'algun altre amant del català, Vicenç Ramoneda i Ullar:


retortijón > retortilló

chiringuito > guingueta

hortera > xaró 

mequetrete > manefla

tirachinas > tirador / fona

habladurías > enraonies, parlaries

inmiscrivir > immiscir-se / maneflejar

de pacotilla > de nyigui-nyogui

entre pitos y flautas > entre naps i cols

casamentero > matrimonier

alcahueta > alcavota

rocío > rosada

escarcha > gebre

armar la marimorena > armar un sagramental/sarau

tener mucho saque con la comida > tenir un bon davallant

chanchullo > martingala / tripijoc

cuentos chinos > sopars de duro

chivato > delator / espieta / portanoves

suelto > xavalla / canvi

escaquear-se > (*escaquejar-se), desentendre's

chorrada > poca-soltada

tontería > bajanada

manguito > maniguet / maneguí

salto de tijereta > tisorada

borde > malcarat

papanatas > bajoc /tocasons

cantamañanas > baliga-balaga / taral·lirot

mandanga > històries

parafernalia > faramalla

caradura > penques

santiguarse > senyir-se / persignar-se

finiquito > quitança / finiment

estribillo > tornada

atiborrarse > ataconar-se

de carrerilla > de cor / de memòria

estar en un aprieto > trobar-se en un destret

tener pachorra > no posar-se pedres al fetge / prendre-s'ho a la fresca

yema del dedo > palpís del dit / tou del dit

nudillos > artells / nusos dels dits

espinilla > canyella / canella

rabadilla > rabada / carpó

pantorrilla > panxell / tou de la cama

empeine > empenya

empuchar > empènyer (i no *empenyar)

Otro gallo cantaría > Li lluiria més el pèl

I ara.... INSULTS, PARAULES GROSSES, RENECS, PARAULOTES O COM EN VULGUEU DIR, EN CATALÀ!!!

bordellenc de plexigàs amb canfanga

besnét de corb pudent i sense plomes

El Noé i la Lídia de Vinagre (TV3), una parella de gelaters d'allò més arrelats a sa terra
malcofa

gata maula

bordellenc

botifler

mamarratxo

persona malgirbada

cosa mal feta

mala pècora

meuca

titoll

a cardar muts que no parlen!

ets més lleig que una escorpa esventrada





Oi que sonen molt millor que els típics capullo, mierda, hostia, joder, hijo de puta, jilipollas, te voy a meter una leche o no tienes cojones? Doncs, almenys per mi, són obres d'art. Això és poesia, com diu el Noé.




I, per tant, què volem?