dilluns, 31 de gener de 2011

MIMAR (I)

Comencem avui a parlar de les accepcions incorrectes d'algunes paraules que hom fa servir a tort actualment i que molts professionals dels mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa...) escampen contínuament.

A partir del substantiu mim tenim en català el verb mimar, que segons el DIEC té només aquest sentit: <<Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença>>; és a dir, i més planerament, 'fer mímica'. Vegem-ne un exemple: L'humorista ens féu riure molt mimant un gran nombre de polítics. Per tant, utilitzar-lo en frases com ara A casa seva el *mimen molt o Tal producte mima la vostra roba roba (eslògans d'aquesta mena són molt freqüents a hores d'ara en el món de la publicitat), és no expressar-se correctament, és cometre un barbarisme.
Dimecres 2 de febrer veurem les solucions per a evitar els mals usos del verb mimar.
BLOC MARAGALL 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada