dilluns, 14 de febrer de 2011

La bufetada, Narcís Oller

Fa uns dies, per a l'institut, hem hagut de redactar una carta per a recomanar un conte que hem llegit, La bufetada. Efectivament, la carta era per a català. Sense més preàmbuls, el professor me n'ha posat un 10. Un deu ben rodó i resplendent!, ben merescut, al meu saber.

Dimarts 1 de setembre de 2011


Apreciat company,

Fa ben poc, vaig tenir la oportunitat de llegir una gran història que em va fascinar molt, sobretot per la seva gran bellesa literària. De fet, la vaig trobar rebuscant en un calaix de la sala de professors del Departament, un dia que vaig anar a comprovar que tot estigués en ordre. Segur que en deus conèixer l’autor; és Narcís Oller. Com bé saps, Narcís Oller és un gran escriptor, però jo sóc ben selecte i aquesta obra m’ha semblat més esplèndida que les altres. La seva trama és el conflicte que es planteja entre un matrimoni de principis de segle XX, el de l’Anneta i en Llorenç. Ep!, però el conte no és pas tan senzill com per limitar-se a narrar el conflicte amorós, no. Oller utilitza un terme que formava part del tracte que es tenia a les dones d'aquells temps per a titular l’obra: “La bufetada”.
Com deia, el matrimoni -recent aparellat- es veu en perill. Aquest perill ve de la superioritat que vol demostrar en Llorenç davant de l’Anneta. Ho vol demostrar perquè se sent inferior per un canvi de feina que ha hagut de fer. Com que, en haver-se mudat junts a una nova casa, no n’hi havia prou només amb el sou de carnisser d’ell, van haver d’ajuntar-se marit i muller en una mateixa ocupació, la d’encarregats d’una botiga. A sobre, l’Anneta es va embarassar, i això va portar, a part de criatures, que en Llorenç hagués de treballar-hi sol. En Llorenç va prendre un parell d’ajudantes. Tanmateix, ell seguia en desgrat, i això comporta una gesta molt deshonrada per part seva, engega una bufetada a l’Anneta en una de les seves fortes discussions.

L’Anneta és una dona de 25 anys. La descriuen adjectius com: gelosa, prima, bona mossa, ben plantada, de cos gentil, cabells negres, de mans ben cuidades, treballadora, responsable, justa, reservada, humil agradosa i seriosa. Per altra banda, en Llorenç és bon minyó, grosser, de caminar feixuc de gavatx, corpulent, ros, d’ulls grossos, de cap petit, de nas recte, ossut i fort, de barba dura i rodona, de braços molsuts i vellutats i de geni prompte i tossut. També imposa respecte.

Et recomano que no continuïs llegint fins que no hagis llegit abans el conte que t’adjunto en aquesta carta.

El conflicte abans citat s’acaba resolent estranyament. En Llorenç, penedit dels seus actes després d’haver-li engegat aquella bufetada, s’acaba tallant la mà. Després l’Anneta li demana que se’n vagi de casa, pel seu bé i pel bé dels seus fills.
El relat em va fascinar tant que mentre llegia encara el tercer capítol (de 7 que en té) ja m’estava imaginant el final; i és el que té aquesta història, que absorbeix tant el lector que el convida a imaginar-ne els successos que s’atansen. Fins i tot, l’he redactat (sort que un és filòleg i es pot atorgar aquesta capacitat):
<<En Llorenç, a l’arribar a l’entresòl, on l’Anneta estava fent l’equipatge per a marxar juntament amb els seus fills, es posa nerviosíssim i perd el control de la situació. No pot evitar-ho, és una reacció nerviosa: agafa un bastó de fusta gros que hi ha sobre l’armari. A pleret, s’apropa a l’Anneta amb una mirada pertorbada, i el bastó a la mà. L’Anneta està envaïda per la por. De cop, algú truca a la porta. Un dels fills corre a obrir. En Llorenç, espantat, no sap què fer.
Decideix sortir per la porta del darrere cames ajudeu-me, no sense abans deixar aquestes paraules en el que abans havia estat casa seva: “Me’n vaig, però tornaré” [molt típic, ho sé]. L’Anneta, ja més tranquil·la i situada de nou després de la hipnotització que ha sofert davant la mirada assassina d’en Llorenç, baixa les escales i troba els seus pares, que l’han vinguda a visitar. Els ho explica tot i, entre tots, acorden que aniran a passar un cap de setmana llarg a la masia d’estiu dels avis, que és tranquil·la i reservada, a fer passar totes les penes.>>
¿Tu què hi posaries, eh? Va, et desafio!
La bufetada és un molt bon conte per a fer llegir als alumnes de primer o segon de Filologia, no creus? De totes maneres, tu ets el director, tu decideixes. Mira, la meva idea és la de fer-los-el analitzar bé, que acabin sabent tot el que s’ha de saber de l’obra, i que, després, en facin una ressenya com Déu mana. Finalment, proposo que facin una exposició on expliquin el significat de l’obra per a ells mateixos, entre d’altres coses. Què te’n sembla? Tu ho reparteixes entre els de segon i jo entre els de primer?
Tot i això, espero que segueixis gaudint d’aquestes vacances tan preuades. Prenem-les com una relíquia, que són curtes! Per cert, com va per Atenes? Ja heu vist el Partenó? En fi, Ferran, tant de bo que hagis descansat prou, que ens espera un trimestre colpidor.

Bon final de vacances i bona entrada de curs,


(firma)


Martí Guallar Comas


La recomanació, a part de per a en Ferran, és també per a vosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada