divendres, 11 de febrer de 2011

Petó

En llatí, de la boca se'n deia os, mot del qual ve òscul, que literalment voldria dir 'boca petita' i que, com sabem, significava, en llatí com en català, 'petó'. I és ben cert que, quan fem un petó, si és prou cast, ajuntem els llavis i fem la boca petita.

Vist això, no ens hauria de sorprendre gens l'etimologia del nostre petó:

En català medieval -i encara avui en capcinès-, existia la paraula pot per a referir-se als llavis. Si hi apliquem un diminutiu, ja tenim el potó; després, una dissimilació de les vocals (és a dir, de les dues vocals iguals, n'hi ha una que es transforma) ens duu fins al petó actual. Com veiem, els nostres llavis petits no difereixen pas gaire de la boca petita llatina.

Bloc Maragall 2011


Però a mi sí, que em sorprèn.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada