divendres, 18 de febrer de 2011

MAQUIAVÈL·LIC. “Si pots matar el teu enemic, fes-ho. Si no, fes-te amic seu”

Avui tinc el plaer de donar una benvinguda ben afectuosa a una nova incorporació a la plantilla dels Llengues llargües: Marina Miralles, una gran filòloga catalana. Deixem-nos soprendre pels seus dots.


Una persona maquiavèl·lica és aquella que actua amb astúcia, hipocresia, duplicitat, enganys i mala fe per aconseguir els seus propòsits i objectius. Probablement més d’un cop ens n’han titllat, però, almenys en el meu cas, no ens hem pres aquesta “crítica” al peu de la lletra; s’acostuma a dir en contextos informals, entre amics i gent de confiança (“Mira que ets maquiavèl·lic, eh!”). Si realment volguéssim insultar, diríem... Bé, és igual, no té importància, m’estic desviant. El meu propòsit (intentaré aconseguir-lo sense ser maquiavèl·lica) és explicar l’origen d’aquest estrany adjectiu. ¿Ens hi hem parat a pensar mai, en el seu perquè?
Resulta que el 3 de maig de l’any 1469, a Florència (preciosa ciutat, per cert) hi va néixer un tal Niccolò Machiavelli. Durant la seva vida, aquest polític, escriptor, filòsof i diplomàtic italià va escriure una vintena d’obres, entre les quals hi destaca El Príncep. En aquesta, hi proposa qui i com ha de ser el príncep o el governador ideal. La idea principal que exposa és una obsessiva persecució del poder i del prestigi, costi el que costi, sense tenir en compte l’ètica, ja que el fi és més important que els mitjans. Segons ell, el polític, per tal de governar els homes, els ha de disciplinar, per la qual cosa ha d’aconseguir l’autoritat mitjançant la força; es poden legitimar danys menors perquè no se’n creï un de major. Això ens condueix a la mentida com a conducta política menys dolenta, i a suposar que l’assassinat polític queda autoritzat si és encobert i s’aconsegueix que un número més alt de persones no mori. Creia, doncs, que la crueltat intel·ligent pot ser un atribut de bon govern quan el monarca necessita assentar la seva autoritat, per tal d’evitar el mal del desgovern. Goethe va resumir aquests principis en una frase: “Prefereixo la injustícia que el desordre”.
Us deixo amb algunes frases que va dir el mateix Machiavelli i que exemplifiquen la perfecció aquesta crueltat tan àcida que proclamava:
“És millor que el Príncep sigui considerat mesquí, ja que l’avarícia és un dels vicis que sostindran el seu règim.”
“Qui enganya trobarà sempre algú que es deixi enganyar.”
“L’home oblida abans la pèrdua del seu pare que la pèrdua del seu patrimoni.”
“La fortuna és una dona, i si es vol dominar, s’ha de maltractar i tenir-la a fre.”
Tot plegat, bastant desagradable. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada