dissabte, 12 de març de 2011

El segle XVIII: el Neoclassicisme

El segle XVIII, també anomenat Segle de les Llums o Edat de la Raó, comprèn l'època de la Il·lustració. L'esperit racionalista i l'afany de progrés de l'època generen aquest moviment reformista, d'origen francès, que es proposava transformar la societat mitjançant la propagació de la cultura. Els il·lustrats pretengueren <<il·luminar>> la majoria social amb la <<llum de la raó>> -al marge de la fe-, i els propis monarques absolutistes van aplicar reformes des del poder amb el seu Despotisme il·lustrat, el lema n'era <<Tor per al poble, però sense el poble>>. La gran transformació política i social que es produí en aquest segle culminà amb la Revolució Francesa (1789).
Durant el segle XVIII, Espanya va realitzar els primers esforços per incorporar-se a l'Europa moderna, tot i que la majoria de la societat (la noblesa, el clergat i el poble pla? es va oposar a les idees reformistes a causa del seus esperit tradicionalista. En aquesta època triomfa clarament el Neoclassicisme, manifestació artístistica predominant en el segle XVIII. El seu estil recupera els ideals clàssics d'harmonia i naturalitat dels períodes grecollatí i renaixentista i rebutja l'estètica barroca del segle anterior. La literatura, que es basa en criteris racionals oposats al sentimental i es regeix per les normes clàssiques (romanes i gregues), es proposa ser útil, per la qual cosa té la finalitat didàctica de difondre les noves idees seguint l'estètica neoclàssica de senzillesa, la claredat i el bon gust. D'aquesta manera, es conreen gèneres de tipus didàctic com la faula, l'assaigi el teatre, que en general generen major interès per la seva importància ideològica, social o política, que pels seus èxits creatius. També cobra impuls el gènere epistolar i s'inicia l'article periodístic.

//Catalunya sobre la casa dels primers Borbons// La derrota catalana i valenciana de la  Guerra de Successió va portar a l'anuŀlació de les llibertats i de les institucions. Durant el segle XVIII la repressió fou brutal. En les primeres dècades, les execucions, tortures i empresonaments van ser habituals. Després, malgrat que la repressió física es va anar apaivagant, el genocidi cultural va continuar: la llengua continuà prohibida i les institucions pròpies foren suplantades per les castellanes. Tanta repressió va tenir una conseqüència no prevista: l'abocament de tots els esforços dels catalans en l'àmbit econòmic s'intensificà en la vinya, es van crear moltes empreses mercantils, es van incrementar els intercanvis comercials amb Anglaterra i Holanda i es va iniciar el comerç iŀlegal amb les Antilles, que a partir de 1778 va esdevenir legal.

1 comentari:

  1. La música del segle XVIII és igual que el pensament de l'època: molt estructurada, racional, senzilla, clara... però que bonica! A mi m'encanten Mozart, Haydn, Hoffmeister,Bach (el fill)...

    ResponElimina