divendres, 3 de juny de 2011

Juny

Juny és el meu mes de naixença... i en el qual comencen les vacances! Crec que mereix una atenció especial, més ara que tot just ha començat.

Aprofitant l'avinentesa...

El sisè mes de l'any té tres etimologies  possibles; divina, juvenil i històrica,
totes tres fascinants i suggeridores.

etimologia <<divina>>
Es relaciona el nom del mes amb la deessa Juno (Hera, pels grecs), esposa de Júpiter (Zeus, pels romans), ja que juny era el mes que triaven els romans per a contraure matrimoni i Juno era l'encarregada de vetllar per la fecunditat i la durada de la unió. Tot i això, es creu també que el seu nom pot ser una corrupció de l'etrusc, ja que en etrusc es deia Uni.

La deessa Juno

etimologia <<juvenil>>
Pel que sembla, el iunius llatí té a veure amb els iuniores, els 'joves', oposats -no és una oposició personal- als maiores, els 'ancians', als quals estava dedicat el mes de maig ( maius, en llatí). És una oposició mensual!, on s'és vist!

etimologia <<històrica>>
Aquesta és la més senzilla, i per això potser és més probable, i es fa molt curta de llegir, així que utilitzarem un llenguatge extens per a difondre l'ús de la llengua sense esdevenir un text massa barroc.
Iunius Brutus fou el fundador llegendari de la República de l'antiga Roma i un avantpassat molt i molt remot d'un dels assassins de Cèsar. No es pot descartar que juny vingui de Iunius Brutus. El seu nom és un calc del iunus ('jove') llatí. Així, arribaríem a la conclusió que el nom Iunus ve de l'adjectiu iunus. És evident, i com encara passa ara, que molts noms propis s'agafen directa o indrectament d'altres paraules.


Bust de Iunius Brutus

Benvingut, etern mes de juny!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada