dimecres, 16 de novembre de 2011

Testiculus


Seguidament us explicaré l'etimologia d'un mot, que inclou fets que poden resultar molt graciosos!

Encara que us pugui semblar sorprenent, la paraula testicle pertany a la mateixa família que test, testimoni o testament. L'origen d'aquesta "família" de paraules és el llatinisme testis, 'testimoni'. Llavors us preguntareu: i què hi tenen a veure les glàndules genitals masculines?

Veegeu què en diu el diccionari etimològic:



"TESTICLE m.

Cadascuna de les dues glàndules genitals masculines de l'home i de molts d'animals; cast. testículo. En un sol cas, un testicle, Espriu Lab. 31.

    Var. form. ant.: testícol (Los vexells spermàtichs són algunes venes... portans la sanch als testicolls, Cauliach Coll., i, 2a, 7; Ha donat encara als testícols les vies de la urina per les quals evacua la superfluitat spermàtica, Albert Q., Ques. 37).

    Sinòn.: botó, colló, gínjol, mèrvel, ou, testimoni.

    Etim.: pres del llatí testĭcŭlus, mat. sign., derivat dim. de testis, ‘testimoni’."

La clau de tot plegat està en la importància que donaven els antics romans a la  virilitat dels homes. Els testicles eren senyal i demostraven l'homenia, la virilitat, que havien de tenir els homes. Així, es deia que les dues glàndules eren petits testimonis, 'testimoniets', que concretament és el que vol dir la paraula llatina testiculus.


També se sap que quan havien de jurar veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia ho feien estrenyent-se els testicles amb la mà dreta. D'aquest antic costum prové el verb testificar.

2 comentaris:

  1. L'etimologia és molt i molt bonica.

    Però de vegades ens fa veure com de masclistes eren els antics: les dones, éssers sense testicles, no podien testificar? S'estrenyien el no-res?

    Una entrada genial, Martí!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat aquesta entrada Martí, és sorprenent les histories que s'arriben a amagar darrera una paraula. Genial!

    ResponElimina