dilluns, 31 de gener de 2011

Rellotge català

Costa dir les hores en aquell "català de pedra picada" i tan correcte, eh? Sí, em refereixo a dir són dos quarts de dues en comptes de són les dues i mitja, que és un barbarisme. Doncs això no s'acaba aquí! En català denominem aquell mig quart d'hora que passa, 7 minuts, per a ser més exactes! És a dir que si són les 13:37, direm són dos quarts i mig de dues. Alerta!, que no s'us escapin!
Per fer-nos-ho més fàcil, existeix un rellotge virtual per a l'ordinador, o "incrustat", com diu el seu web, que diu aquestes hores en català ben parlat. Aquí en teniu el link:


http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala_incrustat/index.php

          el digital-text

        l'analògic

             el digital
(recomano l'analògic, és el més clar i amb ell és més fàcil d'aprendre'n)


Jo ja el tinc, i tu?

ACCEPCIONS DOLENTES

Considerem les paraules següents:
1. tetxo, aconteixement, apretar, bissagra.
2. mimar, registrar, desvetllar, recolzar.


Quina diferència hi ha entre les del primer grup i les del segon? Doncs que les primeres són paraules no recomanables i no admeses en català; i, contràriament, les segones són impecables en un o més sentits i espúries, incorrectes, en uns altres. Sovint ens és més difícil de detectar i esmenar el mal ús d'aquestes darreres que no pas bandejar les primeres.
Dedicarem uns quants fulls del BLOC d'enguany a parlar d'algunes paraules que presenten el tret incorrecte esmenat, alternant els nostres comentaris amb unes altres qüestions per a evitar de caure en la monotonia.
BLOC MARAGALL 2011


-Caldria veure l'ús realment correcte de cada paraula del segon grup (ja que les del primer no serien correctes en cap context):
Segons el DIEC2:
mimar: v. tr. [LC] Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l’aparença. L’humorista mimava la manera de caminar del president.


registrar: v. tr. [LC] [DR] Inscriure en un registre. Registrar la naixença d’un infant.
              v. tr. [LC] per ext. La història registra els fets gloriosos. La premsa registra     avui una nova desgràcia. El termòmetre ha registrat una temperatura de 4 graus sota zero.


desvetllar: v. tr. [LC] [MD] Treure la son (a algú). Tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés. Quan agafo el son no hi ha res que em desvetlli. 
intr. pron. [LC] [MD] Perdre la son. T’he despertat, però no t’has desvetllat pas: al cap d’un moment ja tornaves a dormir. Es desvetlla així que es desperta. 
tr. [LC] Suscitar Aquell llibre va desvetllar un interès inesperat.

recolzar: v. intr. [LC] Una cosa, descansar sobre un suport. Posa l’escala que recolzi a la paret. La volta recolza sobre les dues parets laterals. 
v. intr. [LC] per ext. Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Sobre aquells exèrcits poderosos recolzava tota la força de l’Imperi. 
tr. [LC] Posar (alguna cosa) de manera que recolzi o descansi sobre un suport. L’escala, no cal que l’aguantis tu: pots recolzar-la a la paret. 
intr. pron. [LC] Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l’esquena, etc., sobre un suport.Em vaig recolzar d’esquena en un arbre.
Bloc Maragall 2011

Ah!, alerta! Utilitzar el verb recolzar en frases com Avui el teu amic se sent fluix, l'has de recolzar*, que és una accepció força atribuïda al recolzar, és incorrecte, per tant. Igual que registrar, que, segons el DIEC, usar-lo en frases com La policia va registrar el pis i no van trobar cap pista, és incorrecte. Que enrevessat! Potser a una correcció tan estricta se li hauria de fer un últim cop d'ull, no creieu?

REMOR

I quan l'angoixa s'ancora al pit
i et sents incapaç de tot,
no hi ha color ni música
ni cap so que t'exalti l'ànima.
Només la suau remor d'un llapis
acaronant un tros de paper
és capaç de buidar-te, d'alliberar-te
i obrir de nou una escletxa a l'esperança.
MONTSERRAT PUJOL    

MIMAR (I)

Comencem avui a parlar de les accepcions incorrectes d'algunes paraules que hom fa servir a tort actualment i que molts professionals dels mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa...) escampen contínuament.

A partir del substantiu mim tenim en català el verb mimar, que segons el DIEC té només aquest sentit: <<Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença>>; és a dir, i més planerament, 'fer mímica'. Vegem-ne un exemple: L'humorista ens féu riure molt mimant un gran nombre de polítics. Per tant, utilitzar-lo en frases com ara A casa seva el *mimen molt o Tal producte mima la vostra roba roba (eslògans d'aquesta mena són molt freqüents a hores d'ara en el món de la publicitat), és no expressar-se correctament, és cometre un barbarisme.
Dimecres 2 de febrer veurem les solucions per a evitar els mals usos del verb mimar.
BLOC MARAGALL 2011

Esnob - BLOC MARAGALL 2011

Curiós llatinisme, aquest. "Au va! -podria pensar algú-. Si ve de l'anglès!" Sí, és cert, ve de l'anglès, però és un llatinisme. La hipòtesi més habitual per a explicar l'origen d'aquest mot té a veure amb els estudiants d'Eton i de Cambridge. Es veu que, a partir del moment en què els burgesos també van tenir accés a aquestes institucions universitàries, tradicionalment reservades a l'aristocràcia, els nobles van voler marcar les distàncies. Llavors començaren a aplicar als novinguts el nom d'esnob, abreviatura del llatí sine nobilitate, és a dir, 'sense noblesa'. D'aquí al significat que té actualment hi ha un camí llarg que passa pel Llibre dels esnobs, de Thackeray.
Bloc Maragall 2011

Aquests passats reis he tingut la sort que em portessin el Bloc Maragall 2011. Alerta! no és un bloc virtual com Tu tens una llengua molt llarga! És un bloc calendari que, en cada fullet -de cada dia, s'entén- conté un poema, un text etimològic, uns encreuats, una recepta culinària o bé una norma gramatical del català. Entre els textos etimològics, es parla en molts casos de paraules catalanes relacionades amb el llatí pels seu orígens. El text del paràgraf de dalt és extret del bloc en qüestió. A partir d'avui penjaré tots aquells textos que en parlin!
Realment, és un bloc molt entretingut. Per aquells a qui els hi pugui interessar, en deixo una imatge, i suposo que el podreu comprar a qualsevol llibreria; també, si el compreu, us recomano que no llanceu cada fullet dels dies que passen, guardeu-lo, conserveu tots els fullets, ja que sempre us podran ser útils. Per cert, teniu el bloc en petit i en gran.