dilluns, 28 de febrer de 2011

Novetat: pàgina Web del Bloc Maragall

Doncs sí, avui el Bloc Mostrava entre les seves pàgines la seva pagina web: http://www.blocmaragall.com/#

És interessant de visitar, hi ha els apartats El Bloc, Orígens, Vull el Bloc i Contacte. També resulta que n'hi havia un concurs el 2010. I nosaltres sense saber-ho! Per cert, és molt interessant de visitar l'apartat d'orígens perquè es tracta del començament del Bloc, a l'any 1960. I Miquel Arimany, el seu autor per excel·lència, ens explica com el va fundar, en anys de la guerra civil i en plena censura del català. També hi apareixen els Jocs Florals, que llavors se'n celebrava el centenari.

divendres, 25 de febrer de 2011

MAIONESA

Un mot d'anada i tornada, aquest. Sembla que el nom d'aquesta salsa és un record de la presa de Menorca per les tropes franceses l'any 1756. S'ha afirmat que el cuiner del duc de Crillon la va inventar per al seu senyor durant el setge de Maó i que d'aquí en ve el nom.


És probable, però, que durant l'ocupació de l'illa els francesos tastessin una salsa feta amb ou, sal, oli d'oliva i all que es feia a Maó... l'allioli! Després la van adaptar al seu gust, és a dir, sense all i canviant l'oli d'oliva per algun altre oli menys saborós, insípid. Com que els francesos, de vendre les seves coses, en saben molt, la salsa maonesa -un allioli ensopit- ens ha acabat tornant de rebot amb el nom a la francesa de maionesa. Més que un mot d'anada i tornada, doncs, és una salsa d'anada i tornada.
BLOC MARAGALL 2011

dimecres, 23 de febrer de 2011

DESVETLLAR (II)

Per mostrar el mal ús del verb desvetllar que tan sovint sentim actualment, donàrem dimecres l'exemple *desvetllar un secret precisament perquè és una construccióque ens sembla molt significativa de la qüestió que comentem pel fet de sentir-la molt sovint actualment en boca de molts professionals de la comunicació; incorrecció que, val a dir-ho, hem detectat també en algun escrit de no pas poca categoria. Qui l'usa traduint mentalment, sense adonar-se'n, el verb castellà desvelar s'expressa mitjançant una poca-soltada majúscula.
Recordeu que desvetllar només és ben emprat quan pot ser substituït per despertar, suscitar, originar (desvetllar interès = despertar interès).

Per a evitar l'ús dolent comentat tenim revelar, descobrir, destapar, mostrar, manifestar, divulgar, etcètera: L'inventor finalment ha revelat el seu secret; Encara no ha descobert els seus fins.

Finalment, diguem que el diccionari oficial, malgrat constar-hi velar, no admet per ara *desvelar, titllat per alguns gramàtics de gal·licisme (dévolier).
BLOC MARAGALL 2011

Locucions que rimen

justa la fusta!


DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Expressió usada per a manifestar l'acord amb una cosa dita, l'adhesió a una opinió expressada.
   Justa la fusta! Ja veig que coincidim.
   
No l'has trobat envellit? Justa la fusta! Més que envellit, decrèpit.
ETIMOLOGIA DE FUSTA:
Derivat de fust (del llatí fustis, 'pal, bastó').
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L'ÚS DEL MOT:
I, clar!, si els majors les germanes i tres dels germans— treballaven per a guanyar-se el jornal o se n'anaven amb mon pare a l'horta, qui quedava al niu per a obeir en tot la mare i ocupar-se del menut?... Justa la fusta: una servidora... ·Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)

Òbviament, el senyor Sarkozy ha declarat que està molt content de la posició socialista, i que «cal que hi haja pertot banderes franceses: d'identitat nacional, tothom en vol». Justa la fusta. Le Pen assegura que els seus adversaris «li roben les idees, i que així les convaliden».
• Joan F. Mira, «França: himne i bandera», dins Europeus (Alzira: Bromera, 2010)

Vegeu-ne els passatges complets a la web.
ENLLAÇOS:
Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, la Safor 1959)
Punt de Mira: els articles de Joan F. Mira

tancat i barrat  


DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Completament tancat.
   El quiosc deu haver plegat: fa dies que el veig tancat i barrat.
   Quan vam arribar a la masia la vam trobar tancada i barrada; ja n'havien marxat tots.

ETIMOLOGIA DE TANCAT:
De l'occità tancar, 'tancar', 'deturar', i aquest, probablement d'un preromà tanko, 'subjectar, fixar', segurament indoeuropeu.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
L'edifici havia estat la seu del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició. La façana era austera, i els finestrals ogivals estaven protegits per reixes de barrots. El portal, presidit per l'escut de la temuda corporació, semblava tancat i barrat. Però vaig empènyer la portella i aquesta va cedir, deixant que m'embargués una exhalació d'humitats i foscors. Vaig posar un peu a dins i vaig ensumar l'aire, que no semblava portar estanc quatre anys, sinó quatre-cents.
• Alfred Bosch, Inquisitio (Barcelona: Columna, 2006)
Vegeu-ne un altre passatge a la web.
ENLLAÇOS:
Alfred Bosch (Barcelona 1961)
Coses que fan els subscriptors de CD1M: Raons que rimen, de Víctor Pàmies
Els cinc mots de la setmana passada (artificis verbals)
 un cas com un cabàs  


DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Una cosa inconcebible, exagerada, extraordinària.
Normalment s'usa com a frase feta amb els verbs ser o passar:
   El tancament de TV3 al País Valencià és ben bé un cas com un cabàs.
   Li ha passat un cas com un cabàs: fa uns dies va perdre el gos pels volts d'Olot i ara diuen que l'han trobat a Palafrugell!

ETIMOLOGIA DE CABÀS:
Del llatí vulgar capaceum, mateix significat, derivat de capax, 'que té cabuda', i de capere, 'agafar' i després 'contenir'.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
Ara viu del rus, l'estudia, el tradueix a l'espanyol per a l'editorial Tusquets i l'ensenya també a la Universitat de Vic. Un cas com un cabàs va ser quan li van oferir rastrejar els arxius de la Unió Soviètica quan es van obrir després de la desintegració de l'imperi. No ho va acceptar, perquè no es va acabar de fiar de l'ús que es faria d'aquella informació.
• Fabian Estapé, De tots colors (Barcelona: Edicions 62, 2000)
Vegeu-ne un altre passatge a la web.
ENLLAÇOS:
L'escreix / Un bonàs com un cabàs
Entrevista a Fabià Estapé (Portbou, Alt Empordà 1923)



Una iniciativa de la Xarxa de Mots ·· Idea i coordinació: Jordi Palou
A la xarxa des del 1999 ·· Enviat a 19.936 subscriptors
Rodamots

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic

NINETA

Les llengües tenencuriositats que les fan apassionants. Fixem-nos, si no, en la nineta dels ulls. Quan parlem amb algú i li mirem els ulls de ben a prop, ens hi veiem reflectits, veiem una figura petita de nosaltres mateixos.
Imaginem ara que qui mira és un infant: el que hi veurà serà un nen o una nena, una nina, una nineta.


Aquesta explicació, per si sola, ja és prou bonica, però encara ho és més si pensem que el llatí pupilla i el grec koré volien dir també noieta. El mateix fenomen es dóna en moltes llengües: el basc, l'etíop, l'eslovè, alguns dialectes alemanys...
BLOC MARAGALL 2011

Plats Bruts - Tinc Nació - El Lopes s'explica en 47 segons

diumenge, 20 de febrer de 2011

Civada

Donem la benvinguda a una nova editora que també ens aportarà nombrosos coneixements i molt pràctics, la Maria! És ma germana petita, per cert.




Al final de l'entrada civada llegim al Diccionari català-valencià-balear (popularment, l'Alcover-Moll) que aquesta paraula prové del llatí cĭbāta, que tenia el sentit primitiu de "cosa de menjar per al bestiar". Al llarg dels segles es va convertir en sinònim de avena, provinent també del llatí i completament correcte. En castellà, però, ha acabat designant el cereal que nosaltres anomenem ordi.

És comprensible que moltes persones no distingeixin visualment tots dos productes i els puguin confondre en un primer moment, però sí que cal remarcar que la cervesa es confecciona amb ordi (i no pas amb civada). Els que així ho diuen és perquè tradueixen cebada del castellà per terme més semblant. Resumim-ho:

-En català, civada o avenda; en castellà avena.

-En català, ordi; en castellà, cebada (o ordio a zones aragoneses principalment).
BLOC MARAGALL 2011

Viu plenament... en català!

Avui m'ha arribat a les mans un adhesiu ben digne. Me l'he enganxat a la carpeta! Hi afavoreix molt.

Fixeu-vos en la quantitat de verbs catalans amb aquesta bellesa tan... catalana! Tanmateix, alguns són poc utilitzats. Pobrissons!

divendres, 18 de febrer de 2011

MAQUIAVÈL·LIC. “Si pots matar el teu enemic, fes-ho. Si no, fes-te amic seu”

Avui tinc el plaer de donar una benvinguda ben afectuosa a una nova incorporació a la plantilla dels Llengues llargües: Marina Miralles, una gran filòloga catalana. Deixem-nos soprendre pels seus dots.


Una persona maquiavèl·lica és aquella que actua amb astúcia, hipocresia, duplicitat, enganys i mala fe per aconseguir els seus propòsits i objectius. Probablement més d’un cop ens n’han titllat, però, almenys en el meu cas, no ens hem pres aquesta “crítica” al peu de la lletra; s’acostuma a dir en contextos informals, entre amics i gent de confiança (“Mira que ets maquiavèl·lic, eh!”). Si realment volguéssim insultar, diríem... Bé, és igual, no té importància, m’estic desviant. El meu propòsit (intentaré aconseguir-lo sense ser maquiavèl·lica) és explicar l’origen d’aquest estrany adjectiu. ¿Ens hi hem parat a pensar mai, en el seu perquè?
Resulta que el 3 de maig de l’any 1469, a Florència (preciosa ciutat, per cert) hi va néixer un tal Niccolò Machiavelli. Durant la seva vida, aquest polític, escriptor, filòsof i diplomàtic italià va escriure una vintena d’obres, entre les quals hi destaca El Príncep. En aquesta, hi proposa qui i com ha de ser el príncep o el governador ideal. La idea principal que exposa és una obsessiva persecució del poder i del prestigi, costi el que costi, sense tenir en compte l’ètica, ja que el fi és més important que els mitjans. Segons ell, el polític, per tal de governar els homes, els ha de disciplinar, per la qual cosa ha d’aconseguir l’autoritat mitjançant la força; es poden legitimar danys menors perquè no se’n creï un de major. Això ens condueix a la mentida com a conducta política menys dolenta, i a suposar que l’assassinat polític queda autoritzat si és encobert i s’aconsegueix que un número més alt de persones no mori. Creia, doncs, que la crueltat intel·ligent pot ser un atribut de bon govern quan el monarca necessita assentar la seva autoritat, per tal d’evitar el mal del desgovern. Goethe va resumir aquests principis en una frase: “Prefereixo la injustícia que el desordre”.
Us deixo amb algunes frases que va dir el mateix Machiavelli i que exemplifiquen la perfecció aquesta crueltat tan àcida que proclamava:
“És millor que el Príncep sigui considerat mesquí, ja que l’avarícia és un dels vicis que sostindran el seu règim.”
“Qui enganya trobarà sempre algú que es deixi enganyar.”
“L’home oblida abans la pèrdua del seu pare que la pèrdua del seu patrimoni.”
“La fortuna és una dona, i si es vol dominar, s’ha de maltractar i tenir-la a fre.”
Tot plegat, bastant desagradable. 

dijous, 17 de febrer de 2011

Termcat, centre de terminologia (neologia i locucions)

Ja tenim un altre programa per a fer-nos servei a l'apartat de La sal i el pebre, el nostre equip de pàgines especialitzades. El nouvingut és Termcat. És un programa idoni per a aquells qui busquin l'origen dels neologismes, tant científics com tècnics. 


dimecres, 16 de febrer de 2011

Intervenció del Dr. Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes




<<Radical, que en la definició de diccionari vol dir 'que procedeix directament de l'arrel'.>>

DESVETLLAR

Vet aquí una de les incorreccions més poca-soltes que recentment s'han introduït en la nostra llengua, amb un abast aconseguit en tan poc temps que ens hauria costat de creure que es pogués esdevenir quan hom començà a detectar-la.

Segons l'IEC, desvetllar (no cal dir que format a partir de vetllar, 'passar la nit sense dormir') significa principalment <<Treure la son (a algú)>>. Exemples:
                        
                        Les respostes del sospitós van desvetllar el recel del detectiu.                                                                           
                        Aquesta obra no desvetlla en mi gens d'interès.


Fixeu-vos, doncs, que hi és sinònim de despertar, que hi podríem emprar aquest verb i el sentit de les frases continuaria igual.

Com que en espanyol trobem el verb desvelar amb el sentit de revelar, alguns professionals de la comunicació sobretot, traduint-lo barroerament per un terme català que s'hi assemblés, crearen aquest nou barbarisme d'ús amb expressions com ara *desvetllar un secret (ja veieu que no podríem fer-hi servir despertar).
Dimecres ho acabarem de veure.
BLOC MARAGALL 2011

Ah! Ja ho veuen... Aquestes criatures podem assumir la perfecció lingüística i fer-ne una redacció realment òptima! Alerta!, però no fan.
Estem destrossant la nostra llengua!

dilluns, 14 de febrer de 2011

La bufetada, Narcís Oller

Fa uns dies, per a l'institut, hem hagut de redactar una carta per a recomanar un conte que hem llegit, La bufetada. Efectivament, la carta era per a català. Sense més preàmbuls, el professor me n'ha posat un 10. Un deu ben rodó i resplendent!, ben merescut, al meu saber.

Dimarts 1 de setembre de 2011


Apreciat company,

Fa ben poc, vaig tenir la oportunitat de llegir una gran història que em va fascinar molt, sobretot per la seva gran bellesa literària. De fet, la vaig trobar rebuscant en un calaix de la sala de professors del Departament, un dia que vaig anar a comprovar que tot estigués en ordre. Segur que en deus conèixer l’autor; és Narcís Oller. Com bé saps, Narcís Oller és un gran escriptor, però jo sóc ben selecte i aquesta obra m’ha semblat més esplèndida que les altres. La seva trama és el conflicte que es planteja entre un matrimoni de principis de segle XX, el de l’Anneta i en Llorenç. Ep!, però el conte no és pas tan senzill com per limitar-se a narrar el conflicte amorós, no. Oller utilitza un terme que formava part del tracte que es tenia a les dones d'aquells temps per a titular l’obra: “La bufetada”.
Com deia, el matrimoni -recent aparellat- es veu en perill. Aquest perill ve de la superioritat que vol demostrar en Llorenç davant de l’Anneta. Ho vol demostrar perquè se sent inferior per un canvi de feina que ha hagut de fer. Com que, en haver-se mudat junts a una nova casa, no n’hi havia prou només amb el sou de carnisser d’ell, van haver d’ajuntar-se marit i muller en una mateixa ocupació, la d’encarregats d’una botiga. A sobre, l’Anneta es va embarassar, i això va portar, a part de criatures, que en Llorenç hagués de treballar-hi sol. En Llorenç va prendre un parell d’ajudantes. Tanmateix, ell seguia en desgrat, i això comporta una gesta molt deshonrada per part seva, engega una bufetada a l’Anneta en una de les seves fortes discussions.

L’Anneta és una dona de 25 anys. La descriuen adjectius com: gelosa, prima, bona mossa, ben plantada, de cos gentil, cabells negres, de mans ben cuidades, treballadora, responsable, justa, reservada, humil agradosa i seriosa. Per altra banda, en Llorenç és bon minyó, grosser, de caminar feixuc de gavatx, corpulent, ros, d’ulls grossos, de cap petit, de nas recte, ossut i fort, de barba dura i rodona, de braços molsuts i vellutats i de geni prompte i tossut. També imposa respecte.

Et recomano que no continuïs llegint fins que no hagis llegit abans el conte que t’adjunto en aquesta carta.

El conflicte abans citat s’acaba resolent estranyament. En Llorenç, penedit dels seus actes després d’haver-li engegat aquella bufetada, s’acaba tallant la mà. Després l’Anneta li demana que se’n vagi de casa, pel seu bé i pel bé dels seus fills.
El relat em va fascinar tant que mentre llegia encara el tercer capítol (de 7 que en té) ja m’estava imaginant el final; i és el que té aquesta història, que absorbeix tant el lector que el convida a imaginar-ne els successos que s’atansen. Fins i tot, l’he redactat (sort que un és filòleg i es pot atorgar aquesta capacitat):
<<En Llorenç, a l’arribar a l’entresòl, on l’Anneta estava fent l’equipatge per a marxar juntament amb els seus fills, es posa nerviosíssim i perd el control de la situació. No pot evitar-ho, és una reacció nerviosa: agafa un bastó de fusta gros que hi ha sobre l’armari. A pleret, s’apropa a l’Anneta amb una mirada pertorbada, i el bastó a la mà. L’Anneta està envaïda per la por. De cop, algú truca a la porta. Un dels fills corre a obrir. En Llorenç, espantat, no sap què fer.
Decideix sortir per la porta del darrere cames ajudeu-me, no sense abans deixar aquestes paraules en el que abans havia estat casa seva: “Me’n vaig, però tornaré” [molt típic, ho sé]. L’Anneta, ja més tranquil·la i situada de nou després de la hipnotització que ha sofert davant la mirada assassina d’en Llorenç, baixa les escales i troba els seus pares, que l’han vinguda a visitar. Els ho explica tot i, entre tots, acorden que aniran a passar un cap de setmana llarg a la masia d’estiu dels avis, que és tranquil·la i reservada, a fer passar totes les penes.>>
¿Tu què hi posaries, eh? Va, et desafio!
La bufetada és un molt bon conte per a fer llegir als alumnes de primer o segon de Filologia, no creus? De totes maneres, tu ets el director, tu decideixes. Mira, la meva idea és la de fer-los-el analitzar bé, que acabin sabent tot el que s’ha de saber de l’obra, i que, després, en facin una ressenya com Déu mana. Finalment, proposo que facin una exposició on expliquin el significat de l’obra per a ells mateixos, entre d’altres coses. Què te’n sembla? Tu ho reparteixes entre els de segon i jo entre els de primer?
Tot i això, espero que segueixis gaudint d’aquestes vacances tan preuades. Prenem-les com una relíquia, que són curtes! Per cert, com va per Atenes? Ja heu vist el Partenó? En fi, Ferran, tant de bo que hagis descansat prou, que ens espera un trimestre colpidor.

Bon final de vacances i bona entrada de curs,


(firma)


Martí Guallar Comas


La recomanació, a part de per a en Ferran, és també per a vosaltres!

diumenge, 13 de febrer de 2011

Minimàlia i Rodamots

Gràcies al món de l'internet, tenim a la nostra disposició dos programes genials sobre la llengua.

El Rodamots t'envia a la safata d'entrada paraules característiques del català, mostrant-ne la definició, l'etimologia, passatges que n'il·lustren l'ús i, fins i tot, hi adjunten una frase del dia.


Guaiteu el mot d'avui:
poruc -uga  adj


DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Que fàcilment agafa por.
   La llebre és un animal poruc.
   Quina germaneta més poruga que tens! S'espanta de no res.

ETIMOLOGIA:
De por, del llatí pavor, -oris, mateix significat, en català antic paor, derivat del llatí pavere, 'tremolar', amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastrucmalastrucfeixuc,xaruc).
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L'ÚS DEL MOT:
Ja han vist que l'aparell públic ha esgarrapat tant de poder com ha pogut, que controla l'educació el viver dels futurs mesells i que amb l'excusa que volia transformar la societat mediterrània en una societat disciplinada com les del centre i el nord d'Europa, ha creat una societat passiva, poruga, certament gandula i sense força de voluntat ni nervi. No és la millor societat per encarar un món internacionalitzat que, si no li donem una resposta adequada, continuarà trucant a la nostra porta fins que ens l'esbotzi.
• Xavier Roig, La dictadura de la incompetència (Barcelona: La Campana, 2008)
Instal·lat en un fràgil equilibri,
recelós i poruc, desfaig propòsits
capcot m'arrenglero amb els vençuts.
Algun recurs hi deu haver per tal
de descriure l'absència de l'absència
i passar comptes amb els déus i els homes.

• Miquel Martí i Pol, «Atzucac», dins Després de tot (Barcelona: Proa, 2002)
LA FRASE DEL DIA:
Val la pena conèixer l'enemic... entre altres coses perquè algun dia es pot convertir en amic.
—Margaret Thatcher, política anglesa (1925)
 http://www.rodamots.com/inici.asp   Aquí us en podreu subscriure.


Després, també hi ha el Minimàlia, un programa que t'envia, aquest expressament, frases (teòricament, diàries, però jo les rebo molt irregularment). Són sempre cites que ha fet algun personatge més o menys cèlebre o conegut. N'hi ha algunes de bones, de fet.

http://www.minimalia.net/inici.asp

dissabte, 12 de febrer de 2011

El llatí, una llengua flexiva: casos i la primera declinació

Fa ben poc, la Montse ens va començar a introduir en el fantàstic món de la declinació llatina. Com que ara m'hi sento tan aprofundit, us n'explicaré una mica.

El llatí és una llengua flexiva perquè utilitza diverses terminacions en els noms, adjectius i pronoms per a indicar les funcions que aquests fan en la frase.

Els noms s'agrupen en 5 grups anomenats declinacions, cada un d'ells té en comú les terminacions que indiquen les diverses funcions. Aquestes terminacions s'anomenen casos. Les funcions que pot fer un nom en una frase són:

-CD                              -CPred                             -CAg

-CI                                -CC

-Subjecte                       -Atribut

-CRV                            -CN


Aquests són els casos i les seves pertinents funcions:


nominatiu               subj. i atr.


vocatiu                   interpel·lació (quan ens dirigim a algú)


acusatiu                 CD


genitiu                   CN 


datiu                      CI


ablatiu                   CC


De moment, sabem només la primera declinació dels noms:

Són tots els noms que tenen el nominatiu singular acabat en -a i el genitiu singular en -ae. Aquestes formes (-a i -ae) són l'enunciat del nom, és a dir 'la forma en què es buscaria la paraula al diccionari'.

                                    Singular                              Plural


Nom.                             ros-a                                  ros-ae


Voc.                              ros-a                                   ros-ae


Ac.                                ros-am                                ros-as


Gen.                              ros-ae                                 ros-arum


Dat.                               ros-ae                                 ros-is  


Abl.                                ros-a                                  ros-is

divendres, 11 de febrer de 2011

Petó

En llatí, de la boca se'n deia os, mot del qual ve òscul, que literalment voldria dir 'boca petita' i que, com sabem, significava, en llatí com en català, 'petó'. I és ben cert que, quan fem un petó, si és prou cast, ajuntem els llavis i fem la boca petita.

Vist això, no ens hauria de sorprendre gens l'etimologia del nostre petó:

En català medieval -i encara avui en capcinès-, existia la paraula pot per a referir-se als llavis. Si hi apliquem un diminutiu, ja tenim el potó; després, una dissimilació de les vocals (és a dir, de les dues vocals iguals, n'hi ha una que es transforma) ens duu fins al petó actual. Com veiem, els nostres llavis petits no difereixen pas gaire de la boca petita llatina.

Bloc Maragall 2011


Però a mi sí, que em sorprèn.


dimecres, 9 de febrer de 2011

REGISTRAR

En català correcte, l'acció d'<<examinar minuciosament (alguna cosa [...]) per a veure què hi ha [...]; examinar a fons [...]>> (DIEC) s'ha d'expressar amb el verb escorcollar i amb els substantius escorcoll i escorcollament: 


- La policia ha escorcollat l'amagatall dels contrabandistes.
- A l'aeroport han escorcollat el sospitós per a veure si duia droga amagada.


Segons els casos, també podem fer servir perquisicionar, examinar, registrar, rebuscar...
Contràriament, registrar solament té el sentit d'<<Inscriure en un registre, enregistrar>>. Per tant, fent servir aquest terme i el substantiu registre en el sentit que hem vist que tenen escorcollar i escorcoll és cometre, més que una errada i una inexactitud, una incorrecció.

Diguem per acabar que ens sobta que moltes vegades, per exemple en un butlletí de notícies per ràdio o televisió, hom hi faci alternar el mot bo i el dolent, com si cregués que tots dos són vàlids: La policia ha *registrat l'amagatall dels contrabandistes. En l'escorcoll han trobat [...].
Bloc Maragall 2010

dimarts, 8 de febrer de 2011

Xerinola i cireres

Fa poc, un bon amic -i professor de socials meu, tot s'ha de dir- m'ha fet descobrir un coneixement molt bo sobre la paraula xerinola.
Els filòlegs com nosaltres podem pensar que llegir llibres sobre la història d'Olot als segles XVI i XVII no és gaire útil per a la nostra vocació. Però en Joan Antoni, el meu professor, llegint el volum d'aquests segles dels Quaderns d'Història d'Olot, ha trobat: "la victòria de les tropes de Ferran el Catòlic l'any 1503 a Cerignola [...] és d'on prové el mot popular xerinola.


<<Ho he buscat al mapa, i Cerignola existeix, al sud d'Itàlia, relativament a prop de Nàpols. Ho he anat a consultar al meu amic Joan Boada, que és un apassionat de Nàpols, i no sabia si aquesta etimologia era certa, però m'ha dit: "a cerignola s'hi fan molt bones cireres.">>

diumenge, 6 de febrer de 2011

Coses de l'idioma, La Trinca

"I com veieu no hi ha re català que no es pugui traduir al castellà":

http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk















OLÉ!


En aquesta cançó, els membres de La Trinca recalquen un seguit d'expressions catalanes molt pròpies:

fer figa
- fer un pet com una gla
- això rai
- somiatruites
- ésser bufar i fer ampolles
- n'hi ha per llogar-hi cadires [o s'hi poden llogar cadires]
- treure foc pels queixals
- ull viu

ELS VERBS CONJUGATS, el diccionari

Us heu preguntat mai si el participi del verb saber és sabut o sapigut? L'excepcional diccionari d'Els verbs conjugats, editorial Claret, us pot resoldre aquesta classe de dubtes! És un diccionari molt pràctic en què podeu trobar tots els verbs catalans i la seva conjugació, cada verb ocupa dues planes. A mi m'ha servit en moltes ocasions en què  sóc víctima d'un d'aquells lapsus linguae traïdors.

http://www.claret.cat/ca/llibre/el-verbs-conjugats

Fantàstic, eh?

dissabte, 5 de febrer de 2011

GROTESC

En la seva autobiografia, Benvenuto Cellini explica com els artistes del Cinquecento utilitzaven tot sovint motius decoratius basats en els que hi havia a les grutes -en italià, grotte- de l'Esquilí, un dels set turons de la ciutat de Roma. Les rutes en qüestió, però, eren les restes soterrades de la Domus Aurea de Neró. Els pintors renaixentistes s'hi feien baixar per estudiar aquestes decoracions romanes reaparegudes: sanefes, formes geomètriques, figures monstruoses...
Tot plegat va passar a formar part del repertori dels artistes, però tothom ho veia amb bons ulls, de manera que els grotescos foren criticats pel fet de ser frívols, llicenciosos i ridículs. Com veiem, el significat actual -'lleig, estrany, absurd'- ja n'és ben a prop.
Bloc Maragall 2011

Benvenuto Cellini

Perfecte! Ara ja sabem que els grotescos vénen de les grutes italianes!

dimecres, 2 de febrer de 2011

MIMAR (II)

Vegem d'una manera pràctica les solucions per a evitar d'emprar malament el verb mimar segons els diferents sentits(solucions del dimecres passat):

1. Consentir, contemplar, aviciar, malacostumar: Els seus pares li ho consenten tot, a aquesta criatura!; A casa seva el contemplen molt; És un nen aviciat insuportable.


2. Amanyagar, fer festes, festejar:  La mainadera, fent-los festes, es fica els nens a la butxaca el primer dia.


3. Tenir cura, atendre (bé), vetllar (per), curar (de) tractar (bé):  Aquesta empresa atén /tracta molt bé els seus clients; Tal producte té cura de la vostra roba; L'escriptor cura molt el seu estil; Aquella empresa financera presumeix de vetllar absolutament pels interessos dels inversors.
Bloc Maragall 2011

dimarts, 1 de febrer de 2011

ESPAVILAR

Antigament, els blens de les espelmes s'havien d'anar tallant perquè la flama no acabés d'extingir-se. D'aquests blens se'n podia i se'n pot dir de molt diverses maneres, com ara metxa o el definitivament pretèrit pavil o pàvil.
















Ens referim al filet blanc, com ja us imaginareu

D'aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, espavilar, que, si bé al principi es referia al fet de tallar el ble de l'espelma per a revifar-la, va acabar, per mor d'una bonica giragonsa metafòrica, incorporant el seu nou significat: el d'avivar l'ambient -la llum, doncs- d'algú.

Bloc Maragall 2011