dimarts, 29 de març de 2011

ELS ARTICLES EN ELS NOMS DE LLOC (I)

   Dins la ciència de l'onomàstica, la qual és la branca de la lingüística que estudia els noms propis, trobem la toponímia, que estudia els noms propis de llocs, anomenats també topònims. Considerem que és una disciplina fascinant en la qual excel·lí el professor Joan Coromines, els mèrits del qual són reconeguts àmpliament en els medis científics.


   Aquesta petita presentació ens serveix per a començar a parlar d'uns punts que ens ajudaran a no cometre unes errades fàcilment esmenables.
Primerament, recordem que els articles moderns (el, la, els, les) i els arcaics (en, na) que acompanyen molts noms de lloc s'han d'escriure en minúscula tret que, és clar, siguin la primera paraula de l'escrit o vagin darrere un punt. Per tant, les úniques formes correctes són, per exemple, entre algunes altres: el Vendrell, la Garriga, els Guiamets, les Borges Blanques, Castellar de n'Hug, els Omells de na Gaia.
Castellar de n'Hug

Dimecres explicarem el perquè d'aquesta norma, sabem que estranya a algú.
BLOC MARAGALL 2011

Fixeu-vos que a l'enllaç de Castellar de n'Hug han escrit malament el topònim!

divendres, 25 de març de 2011

ENSINISTRAR - Per un costat i l'altre

   Què ho fa que el català per al concepte d'ensinistrar faci servir precisament aquest mot? És evident que ve de sinistre, que antigament volia dir esquerre [que només existeix com a adjectiu], però que avui en dia ha canviat de significat. El que sorprèn, però, és que, entre les llengües del seu entorn, el català sigui l'única que associa l'habilitat a l'esquerra i no a la dreta. Fixem-nos-hi: en italià, addestrare té el mateix significat que el castellà adiestrar; el mot francès dextérité té a veure amb l'habilitat i maladroit amb la malaptesa.
   El català ensinistrar encara resulta més desconcertant quan ens adonem que tenim destre per a parlar d'algú hàbil o expert, mentre que per al significat de 'fer que algú sigui destre' utilitzem ensinistrar.
BLOC MARAGALL 2011


dimecres, 23 de març de 2011

Expressions amb origen romà

Les nostres expressions d'avui dia són plenes de rastres dels antincs romans. Alguns exemples:

-Al Cèsar el que és del Cèsar. "A cadascú el que li correspon". Amb aquestes paraules, Jesús va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el pagament dels impostos a Cèsar.

-Anar llatí. "Rutllar bé". Expressió sinònima d'anar tot sobre rodes.

-Arrancar-se els cabells. "Desesperar-se". En el món clàssic, arrencar-se els cabells era símbol de dol per la mort d'un ésser estimat, actualment s'utilitza en el sentit d'estar molt desesperat o fins i to en to humorístic o irònic.

-Amor platònic. "Amor irreal". Adjectiu que deriva de Plató, que en els seus Diàlegs ja parlava d'aquests amors inabastables.

Plató.

-Cadascú sap on li fa mal la sabata. "Cadascú coneix millor que ningú els seus propis problemes". Aquesta frase va lligada a un personatge romà que volia repudiar la seva muller, actitud que els seus amics no acabaven d'entendre a causa de les qualitats evidents de la dona. Aleshores, el marit els va ensenyar una sabata i els va lloar al seu aspecte extern i els digué que, malgrat tot, cap d'ells era capaç de dir a quin cantó del peu li feia mal la sabata.

-Estar en braços de Morfeu. "Dormir plàcidament". Aquesta expressió té a veure amb Morfeu, fill del Son i la Nit, una divinitat que repartia els somnis entre els mortals.


Morfeu "actuant" sobre una "víctima"

-Explicar una cosa amb tots els ets i els uts. "Explicar una cosa detalladament, sense faltar-hi res". Les conjuncions et (i) i ut (perquè, a fi que), eren molt freqüents en llengua llatina.

-Passar als annals. "Passar a la història". Expressió provinent de la pràctica romana d'anotar els fets més destacables que havien passat durant l'any en uns registres oficials anomenats annals.

-Passar de Rubicó. "Arriscar-se". Juli Cèsar va creuar el riu Rubicó tot i que el Senat havia prohibit fer-ho a tothom. Aquest fet va significar el començament de la guerra civil, basada en dos bàndols: el de Pompeu i el de Juli Cèsar.

divendres, 18 de març de 2011

CALIFÒRNIA


A finals del segle XV i a començaments del segle XVI, el gènere literari de moda als territoris de la corona espanyola eren les novel·les de cavalleries, l'exemple més conegut de les quals potser seria Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo. L'èxit de l'Amadís va ser tan gran que el mateix autor va aprofitar-lo escrivint Las segas de Esplandián, que relatava les aventures del fill d'Amadís de Gaula, les quals el dugueren fins a l'illa de Califòrnia, habitada per les amazones.










Sembla que, quan Hernán Cortés va arribar a l'actual Califòrnia, un dels seus rivals, per tal de menystenir el descobriment, va dir que Cortés havia arribat a Califòrnia, és a dir, a un lloc inexistent i fantàstic. El lloc, però, va acabar essent real i el nom s'ha perpetuat fins als nostres temps.
BLOC MARAGALL 2011





Hernán Cortés


El nom de Califòrnia va ser utilitzat per primera vegada per l'escriptor espanyol Garci Rodríguez de Montalvo (± 1450-1504) i representa una illa de ficció d'Amèrica del Nord en el llibre de Montalvo de Las Sergas del Esplandián, protagonitzada pel fill d'Amadís de Gaula i publicada al voltant de 1496. El paradís de l'illa va ser poblat per amazones de la vasta riquesa, que posseïa i governava una reina Califia. L'illa va agafar el nom de la reina. Hermán Cortés , que va acabar amb l'Imperi Asteca i va ser el fundador de la colònia de la Nova Espanya en el present Mèxic, explorà a la recerca d'or dels rics Montalvo, a llegendària costa oest de Mèxic. Ell mateix va descobrir la punta sud de Baixa Califòrnia i, suposant que es tractava d'aquella llegendària illa, va dir que va trobar l'àrea de Califòrnia . El 1539, l'explorador Cortés va enviar Francisco de Ulloa a la costa de Mèxic. Ulloa va trobar una península de Baixa Califòrnia.
BLOC MARAGALL 2011

dimecres, 16 de març de 2011

RECOLZAR

Com a escrit decisiu destinat a combatre l'ús espuri i pertorbador del verb recolzar, us donem unes quantes solucions, no pas exhaustives, és clar, per a evitar l'errada comentada.

1. La paret sosté / aguanta l'escala.
2. Arran dels seus problemes la família el va ajudar / li va prestar o donar suport.
3. És evident que ha mentit i tu encara l'abones.
4. Li hem de fer costat perquè passa uns mals moments.
5. Molts experiments confirmen / refermen / sustenten la seva teoria.
6. Malgrat l'ambient hostil, el parlamentari continuà defensant la seva proposta.


Si proveu de substituir tots aquests verbs dels exemples pel verb repenjar (si en mireu les correctes accepcions al diccionari normatiu),  veureu que resulten unes frases absurdes, per la qual cosa qualsevol qui pretengui expressar-se en un català correcte ha de rebutjar els significats espuris de recolzar, que és més enganyador i pertorbador i tot a causa de la seva aparença de terme <<molt català>> i de ser un mot d'un nivell alt.
BLOC MARAGALL 2011

Això sembla una llei transversal, potser, però fixeu-vos que si no prenem aquesta classe de mesures, el nostre llenguatge s'anirà vulgaritzant progressivament. Ho hem d'aturar, i els joves els primers. No us ho prengueu com si els que reivindiquem una parla correcta fóssim policies, només volem mantenir la nostra llengua ben usada. Si poseu recolzar al cercador d'imatges, veureu que aquest verb està emprat majoritàriament com els que serien correctament els verbs dels exemples.

dissabte, 12 de març de 2011

BETH - Tots els Botons




   COSIR                        PEDAÇOS                          BRODAR                                       


      MERCERIA                   REPUNTS                 BETA                            


   CADENETA                      SARGIR                     LLACETS


DESCOSITS                              COR                     CINC SENTITS

El segle XVIII: el Neoclassicisme

El segle XVIII, també anomenat Segle de les Llums o Edat de la Raó, comprèn l'època de la Il·lustració. L'esperit racionalista i l'afany de progrés de l'època generen aquest moviment reformista, d'origen francès, que es proposava transformar la societat mitjançant la propagació de la cultura. Els il·lustrats pretengueren <<il·luminar>> la majoria social amb la <<llum de la raó>> -al marge de la fe-, i els propis monarques absolutistes van aplicar reformes des del poder amb el seu Despotisme il·lustrat, el lema n'era <<Tor per al poble, però sense el poble>>. La gran transformació política i social que es produí en aquest segle culminà amb la Revolució Francesa (1789).
Durant el segle XVIII, Espanya va realitzar els primers esforços per incorporar-se a l'Europa moderna, tot i que la majoria de la societat (la noblesa, el clergat i el poble pla? es va oposar a les idees reformistes a causa del seus esperit tradicionalista. En aquesta època triomfa clarament el Neoclassicisme, manifestació artístistica predominant en el segle XVIII. El seu estil recupera els ideals clàssics d'harmonia i naturalitat dels períodes grecollatí i renaixentista i rebutja l'estètica barroca del segle anterior. La literatura, que es basa en criteris racionals oposats al sentimental i es regeix per les normes clàssiques (romanes i gregues), es proposa ser útil, per la qual cosa té la finalitat didàctica de difondre les noves idees seguint l'estètica neoclàssica de senzillesa, la claredat i el bon gust. D'aquesta manera, es conreen gèneres de tipus didàctic com la faula, l'assaigi el teatre, que en general generen major interès per la seva importància ideològica, social o política, que pels seus èxits creatius. També cobra impuls el gènere epistolar i s'inicia l'article periodístic.

//Catalunya sobre la casa dels primers Borbons// La derrota catalana i valenciana de la  Guerra de Successió va portar a l'anuŀlació de les llibertats i de les institucions. Durant el segle XVIII la repressió fou brutal. En les primeres dècades, les execucions, tortures i empresonaments van ser habituals. Després, malgrat que la repressió física es va anar apaivagant, el genocidi cultural va continuar: la llengua continuà prohibida i les institucions pròpies foren suplantades per les castellanes. Tanta repressió va tenir una conseqüència no prevista: l'abocament de tots els esforços dels catalans en l'àmbit econòmic s'intensificà en la vinya, es van crear moltes empreses mercantils, es van incrementar els intercanvis comercials amb Anglaterra i Holanda i es va iniciar el comerç iŀlegal amb les Antilles, que a partir de 1778 va esdevenir legal.

divendres, 11 de març de 2011

PÍRRIC

De vegades, els periodistes (sobretot els esportius), amb el prodigiós coneixement cultural i lingüístic que els caracteritza i que sense modèstia exhibeixen, parlen de la <<victòria pírrica>> de tal polític o tal altre o de tal equip o tal altre. Ho fan convençuts que pírric vol dir 'a l'últim instant' o 'per la mínima'; però no és veritat, perquè, de fet, una victòria pírrica és una victòria que té més conseqüències negatives que avantatges.

Pirros, rei de l'Epir a cavall entre el segle IV i el segle III aC,  es va enfrontar amb les tropes romanes a les batalles d'Heracllea i Asculum. És cert que Pirros va guanyar la batalla, però el cost en vides humanes va ser tan alt  que es diu que, en acabat, va declarar:
                                  <<Una altra victòria així i torno a l'Epir tot sol.>>
BLOC MARAGALL 2011




Aquest és un significat que no podem trobar al diccionari, així que, alerta!

dissabte, 5 de març de 2011

Sandvitx

Lord John Montagu, quart compte de Sandwich, era un gran aficionat a les cartes, fins al punt que, quan jugava al crib, no s'aixecava de la taula de joc ni per menjar. Així, feia que el servei li portés algun mos durant la partida. Ara bé, com que no volia empastifar els naips, demanava que li portessin el tall entre dues llesques de pa.

Això no vol pas dir que ell fos l'inventor de l'entrepà -segurament no cal gaire imaginació per a posar un tall d'embotit  entremig de dues llesques de pa-, però el fet és que els companys de joc habituals del compte van començar a demanar <<el mateix que en Sandwich>>. Al final, perquè entenguessin el que volies, ja només calia demanar un sandwich, que la nostra pronúncia popular va acabar transformat en sandvitx.
BLOC MARAGALL 2011

Certament, caldria destacar que Sandwich és una població dels Estats Units, a Illinois. També que Lord John Montagu visqué de 1718 a 1792, per ambientar-nos una mica més.
Per acabar, veiem que l'etimologia uneix diversos passatges sobre el codi lingüístic que mai ens hauríem imaginat.¿O és que abans d'ara relacionàvem ni que fos només una mica un sandvitx amb un naip, o en concretàvem l'origen als Estats Units? Doncs sí, l'etimologia ens ajuda a visualitzar aquestes ramificacions i relacions tan intricades.

dimarts, 1 de març de 2011

Què és el tenis?

'TENIR' ÉS UN DELS VERBS bàsics de la nostra llengua, com ho era ja en llatí el seu corresponent tenere, al costat principalment d'habere (haver).  N'és la prova, si és que cal provar-ho, no sols el seu ús freqüent (i amb diversos significats), sinó també l'elevat nombre de derivats directes, alguns tan evidents com retenir, obtenir, detenir, sostenir o contenir, que estan formats òbviament amb un prefix, de vegades corresponent al que abans era una preposició (entretenir). Altres derivats ja no són tan evidents, tot i que mirant-ho bé no costa gaire de veure-hi la relació (formal o de significat): és el cas de mots com tenacitat (i tenaç), tinent (i tinença), pertinent (i impertinent) o fins i tot tenor (i tenora).


Però ara el que ens interessa és el tenis (o tennis: fins fa poc s'havia d'escriure així, ara les dues opcions són correctes), que no sabem què té que el relliga amb tenir ... Una sola lletra els separa, i això no és ben bé casual: el nom ve de l'anglès tennis, adaptació del francès tenez, que era com un jugador reptava el seu contrincant: tenez, teniu!
Revista Sapiens