dissabte, 30 d’abril de 2011

PERGAMÍ

  Una de les ciutats més impressionants de l'antigor degué ser Pèrgam, a la Turquia actual. La biblioteca de Pèrgam rivalitzava amb la d'Alexandria en nombre i qualitat dels manuscrits que atesorava. La llegenda -falsa- explica que, arran d'aquesta rivalitat, Alexandria va deixar de subministrar a la seva competidora el papir, material que s'utilitzava per a fer els llibres. Llavors els encarregats de la biblioteca de Pèrgam van haver de començar a utilitzar pells de cabra, ovella o vacum allisades, pelades, assecades i desgreixades per a escriure-hi: havia nascut el pergamí, és a dir, el material en què s'havien d'escriure els llibres fins a la generalització del paper.

  Cal dir, però, per a ser fidels a la veritat, que el pergamí s'havia inventat abans i tot de la fundació de Pèrgam, per bé que sí que és cert que la ciutat es va distingir per la qualitat i la quantitat dels pergamins que s'hi fabricaven i que va contribuir granment a la seva difusió.


BLOC MARAGALL 2011

dissabte, 23 d’abril de 2011

Matthew Tree: 'D'aquí 5 anys Catalunya serà independent'

Anna Rosenfeld
Com va sorgir la idea d’aquest llibre?

La idea era fer una recopilació de textos arran d’una conferència que vaig fer al London School of Economics a  finals del 2008. Aquesta conferència es va viralitzar a Internet d’una manera que jo no esperava. Jo vaig penjar la conferència a la meva web i algú ho va fer circular, el Lluís Bosch en va fer de franc la traducció anglesa. I va ser aleshores quan em vaig adonar que seria una molt bona idea agrupar diferents textos que tenia en anglès per explicar diferents aspectes de Catalunya i de la vida aquí als de fora.

Per què va decidir explicar Catalunya als anglesos en lloc d’explicar la Gran Bretanya als catalans?

La necessitat d’explicar Catalunya és bàsicament perquè això és una realitat, no m’estic inventant res. I de vegades trobo molt frustrant que tu i jo només hem d’anar unes quantes hores cap a l’est o cap a l’oest i ens adonarem que ningú no té ni punyetera i dea de què està passant aquí. Ni de la cultura, ni de la literatura, ni dels conflictes polítics; absolutament res. I llavors vaig pensar, com a mínim, ja que tinc accés a certs mitjans en llengua anglesa, vull parlar d’això amb la normalitat amb què ho visc.

Què és el que li ha costat més explicar de Catalunya?

El que més costa que s’entengui és l’existència de Catalunya com una cosa que és més que qualsevol altra regió espanyola. Aquesta és la carpeta que s’ha d’obrir o crear als seus caps. Perquè la immensa majoria no poden concebre Catalunya si no és com una regió més d’Espanya. Poden entendre, fins i tot, que hi hagi un altre idioma. Però tots els estereotips o tòpics espanyols, que són molt forts, continuen.

I com els ho fa entendre?

Primer de  tot, intento no predicar, ni fer propaganda. És a dir, explico les coses sempre a partir de la meva percepció personal. I llavors això em permet explicar casos reals. Per exemple, hi ha un article en què parlo d’un jove holandès, molt ben informat, que parlava quatre idiomes, llegia dos diaris cada dia i havia viatjat molt per tot Europa i la resta del món. I estàvem parlant de Sant Jordi i em va preguntar que què passava aquest dia. I jo li vaig explicar que era el dia que les editorials catalanes feien un 34% de calaix anual. I de cop i volta, sense cap mena de treatralitat em va dir: “El català és una llengua escrita?” I estem parlant de l’any 2007. I aquest és el nivell. Per nosaltres tot això és molt normal, però de cara a la resta del món és com si estiguéssim entaforats en contenidors criogènics, com si no hi fóssim.

I de política els en parles? Per exemple, la relació Catalunya-Espanya?

I tant! Això surt cada dos per tres al llibre. I, de fet, la millor manera que jo he trobat per explicar-ho és utilitzar la paraula Catalunya com a país amb normalitat. I d’aquí el títol del llibre, “Explicar aquest país als estrangers”,  perquè això ja és una declaració d’intencions.

S’entén des de l’estranger la catalanofòbia?

Sí, els l’explico com la xenofòbia vers els catalans. Per mi és directament xenofòbia. I explico casos molt específics, com ara el d’una noia que va ser amenaçada al metro de Madrid per parlar català amb les seves amigues. Explico diversos casos com aquests perquè entenguin què vol dir l’odi vers els catalans. I quan explico això a l’estranger, com a mínim entenen que Espanya no és tot un, que Espanya no és exactament com marca el tòpic.

Creu que Catalunya es coneix més que fa uns anys?

Home, i tant que ens coneixen més. Per posar un exemple, si tornem a la història d’aquest home holandès que et deia abans, si la conversa hagués estat 10 anys abans, en lloc de preguntar si el català és una llengua escrita, la pregunta hauria estat “el català és una llengua?” A poc a poc es va filtrant la notícia. Però molt a poc a poc.

I se s’entén que una bona part de Catalunya vol la independència?

De fet, la independència s’entén perfectament des de fora. El que no entenen en absolut seria el plantejament de Convergència i Unió, que vol i dol; que alguns diuen que són independentistes però el partit no ho és; que volen aconseguir una mica més d’autonomia però tampoc massa. Tot això no ho entenen en absolut. Però si els parles de les consultes per la independència, de la manifestació del 10 de juliol, tot això ho entenen. Però si intentes explicar la política de Convergència, és a dir, la del Govern català actual envers l’Estat Central, no ho entenen. Però, de fet, jo tampoc ho entenc.

Què és el que no entens?

No entenc què volen aconseguir amb aquesta actitud de jugar a fer ‘la puta i la ramoneta’. Aquí diuen que són molt durs i que estan negociant molt fort però de fet a Madrid els diuen el que han de fer i ho fan. No entenc la política del “ara no toca”. Tot i que és diferent de l’època Pujol, sobretot perquè el Pujol per molt que digui que no, s’ha fet independentista. Però des de fora s’entén bàsicament el sí o el no. La zona grisa, que és on juga Convergència i part del Partit Socialista, no s’entén.

I no ajuda explicar el cas d’Escòcia o no t’agrada fer analogies?

Ho utilitzo només com a introducció. Si algú d’Anglaterra ve aquí i em pregunta què és Catalunya, jo li responc que és Escòcia al costat del Mediterrani. I llavors això potser li canvia el xip o, com a mínim, pot entendre una mica de què va la història. A partir d’aquí és molt perillós fer comparacions perquè la situació és completament diferent.

En què es diferencien?

Potser Escòcia té aquest reconeixement més internacional que Catalunya encara no té.

I creus que serà Escòcia qui li marcarà el pas a Catalunya?

Jo crec que Escòcia o Flandes aconseguiran la independència abans que Catalunya. Però un cop ho hagin fet, la independència de Catalunya, si no hi ha violència i si Brussel•les es comporta, la independència de Catalunya i Euskadi serà gairebé inevitable.

Vostè assegura que d’aquí 5 anys Catalunya serà independent. Què li ho fa pensar?

Sincerament penso que 5 anys és un marge més que raonable per aconseguir la independència. I no només serà degut a la força política dels catalans, sinó també als mèrits dels que manen a Madrid, tal com es va demostrar quan Espanya va tancar les portes a l’Estatut i l’opció que fins aleshores era majoritària a Catalunya. Van tancar aquella porta per sempre més i un cop fet això, doncs ja no hi ha res a fer. De fet, Espanya ha fet que la independència sigui inevitable. Sens cap mena de dubte, Espanya ha fet molts independentistes. Jo conec molta gent que fa 5 anys ni se’ls hauria passat pel cap parlar de la independència i que ara són independentistes no nacionalistes.

Suposant que a les properes eleccions generals guanyi el Partit Popular, creu que això ajudarà a augmentar i radicalitzar el sentiment independentista?

Si el govern català no fa el tonto, sí. Si no fan pactes amb el PP, que són capaços; jo crec que el PP seria el punt d’intransigència que els socialistes no han tingut; aquest punt extra que fa que la gent digui prou, s’ha acabat el bròquil.

I es podria aconseguir la independència sense el suport de Convergència?

Jo em podria imaginar perfectament un govern convergent declarant la independència unilateral de Catalunya. També estan canviant les coses per la banda del centre-dreta, que és l’espai de CiU. El fet que Mas i Pujol hagin votat a la consulta per la independència de Barcelona té una importància simbòlica tremenda. Les coses estan canviant.

Parlant de la consulta, creus que va ser un èxit?

Només per existir ja va ser un èxit. Després de les manifestacions de finals del ‘70, les consultes han estat l’esdeveniment més important. Ha estat un moviment social molt important per aquest país.

I què creus que cal fer després del 10A?

No ho sé, perquè jo no sóc polític ni líder de res. Però tot forma part d’un procés acumulatiu. El que serà interessant de veure la reacció de la gent quan vingui el proper entrebanc del govern central, que no sabem quin serà. Igualment intentaran acabar amb la immersió lingüística, intentaran que no hi hagi vols internacionals al Prat, etc. No sabem què faran, però alguna cosa faran, això és segur. Llavors caldrà veure la reacció dels catalans.

Fa un moment em parlava de la immersió lingüística. El seu és un clar exemple de com el català és una bona eina d’integració.

És bàsic, però l’ús dels catalanoparlants també. Els deures també estan en aquesta banda. Aquesta és una de les coses que no es fan bé i que la gent pot canviar. L’altra és que empresaris i tot el Govern s’impliqui amb el català.

Creu que és més fàcil integrar-se a Catalunya si es parla català?

Des del punt de vista dels estrangers catalanoparlants, tots consideren que l’aprenentatge de català ha marcat un abans i un després en la seva integració i  que a partir de quan van començar a parlar català se senten més a casa i menys estrangers. El punt negatiu seria els problemes que tenim a l’hora de fer servir el català amb els catalanoparlants, perquè els catalanoparlants ens parlen en castellà. I això és el que els molesta. Aquest és un problema molt greu que no surt enlloc. Hi ha catalanoparlants que surten amb 50.000 excuses per explicar aquest tipus de comportament, però per mi és un gran misteri. Jo no sé perquè ho fan. I a més a més, després encara diuen que els immigrants acabaran amb el català. Per als estrangers que parlem català, això és insultant.

S’ha plantejat mai escriure en castellà?

No, perquè no penso en castellà. Quan parlo castellà estic traduint del català i de l’anglès. Per tant, no ho faria mai. Jo escric en anglès i en català perquè penso en aquestes dues llengües quan escric.


Un text de crònica.cat

divendres, 22 d’abril de 2011

Rebeca


Poc temps després de perdre la dona, l'aristòcrata Maxime de Winter coneix una noia encantadora, s'enamoren i decideixen casar-se. El matrimoni se'n va llavors a viure a la mansió dels De Winter, a Cornualla, però el servei no accepta la nova senyora, per tan com es mostren fidels al record de Rebecca, la primera dona del senyor, morta en circumstàncies estranyes.

Parlem -ho deveu haver vist- de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, interpretada per Laurence Olivier i Joan Fontaine, que vesteix, durant bona part del metratge, una jaqueta de punt de mitja amb escot de punta. Tot i que, de fet, Fontaine no era pas Rebecca, la popularitat de la pel·lícula féu que aquest tipus de peça de vestir acabés rebent el nom de rebeca.
BLOC MARAGALL 2011

I d'això no fa pas tant! Com veieu, la llengua pot canviar cada dia, és la població del que depèn. Tantes paraules només s'haurien pogut formar d'aquesta manera. I més que se'n formaran!

divendres, 15 d’abril de 2011

MISSA

Al final de la missa, en el ritu catòlic romà, en llatí, el mossèn deia als feligresos <<Ite, missa est>>: literalment, 'Aneu, ha estat enviada.

                                                   
Hi ha dues possibles interpretacions sobre aquest enviada. Hi ha qui diu que es pot referir a la comunió, al sacrifici, que hauria estat tramès a Déu. En canvi, altres pensen que es refereix als creients reunits; en aquest cas, el mossèn deixa anar-se'n, envia cap enfora, el reunits: la comunitat. Sigui com vulgui, el fet és que el participi llatí va acabar significant en català la missa sencera.
BLOC MARAGALL 2011

divendres, 8 d’abril de 2011

ÀLGEBRA

L'Inuentari o collectori en la part cirurgical de medicina, compilat e complit l'any de nostre Senyor mil  quatrecents xexanta y tres per Guido de Cauliach mestre en medecina en lo famós studi de Montpeller, publicat a Barcelona el mateix any en què Cristòfol Colom arribava a les Amèriques, està dividit en uns quants llibres. El cinquè d'aquests llibres es dedica a l'<<algebra e stació e restauració de ossos trencats e deslogats>>, segons ens informa el diccionari Alcover-Moll.Com veiem, doncs, àlgebra no tenia ben bé el mateix significat, relacionat amb una part de les matemàtiques, que té actualment.


Efectivament, el verb àrab del qual ve àlgebra significava 'restaurar', 'restituir', 'guarir': d'aquí que el mot volgués dir en origen: 'art de restituir en el seu lloc els ossos desllorigats' i que fins i tot es pogués aplicar a la mateixa lesió o desllorigament. O sia, que si volguéssim, podríem dir que <<tal jugador o tal altre de futbol s'ha fet una àlgebra gravíssima>>..., però ningú no ens entendria, és clar.
BLOC MARAGALL 2011

ELS ARTICLES EN ELS NOMS DE LLOC (II)

  Dèiem dimecres passat que els articles, actuals o antics, que trobem en molts noms de lloc catalans s'han d'escriure en minúscula llevat que siguin la primera paraula del text, siguin precedits per un punt, es trobin en una indicació pública (estació de tren, carreteres...), etcètera.
  La raó que explica aquesta regla de la normativa és la contracció obligada dels articles masculins  (el, els) quan es troben amb les preposicions a, de i per i aquestes precedeixen un mot començat en consonant, sigui topònim o no. Així, doncs, resulten les construccions següents: Anirem al Vendrell, Venim del Papiol, Passarem pels Hostalets de Balenyà; i amb l'apòstrof seguint la regla general: Ens estem a l'Hospitalet, Parlàvem de l'Estartit, Voltàvem per l'Aleixar.
És evident que els articles femenins no presenten cap problema: Estiuegem a la Garriga, Tenim parents a l'Argentera, Fou elgit batlle de les Piles de Gaià, La riera de Merlès i el Ter passen per les Lloses.
BLOC MARAGALL 2011

dissabte, 2 d’abril de 2011

TREBALLAR

  El tripalium llatí era un sistema de tortura que, com explica el mestre Coromines, consistia en una mena de cep compost per tres pals al qual hom lligava els presoners. A partir del nom d'aquest estri, el llatí vulgar va formar el verb tripaliare amb el valor de 'torturar'.

  Del tripalium, el català va fer treball. El mot va conservar el valor de 'problema', d''esforç' ...; però poble, que és savi, de seguida es va adonar que això de treballar era força semblant a una tortura -no és pas per casualitat que el càstig que Jahvè va infligir a Adam i Eva fos guanyar-se el pa amb la suor del seu front- i va acabar identificant la paraula amb el fet de guanyar-se la vida.
BLOC MARAGALL 2011



Adam et Eve, Rubens