diumenge, 26 de juny de 2011

Una Nació, una Selecció!


El rugbi, el futbol sala, el karate, l'hoquei patins (i més disciplines del patinatge com l'artístic o el de velocitat), el korfbal, el físic-culturisme, el futvolei, el fut-tennis, el biketrial, el raquetbol, el tamborí, el touch rugbi, el pitch & putt, les curses de muntanya, el twirling, les bitlles, el futbol americà, el fistball, l'icestock i el ball esportiu són els 20 esports en el qual les seleccions catalanes tenen representació en les competicions oficials i els esportistes catalans poden competir amb la senyera per símbol i escoltar "Els Segadors"abans de cada competició.


No gens menys, queden un munt d'esports en què els esportistes catalans han de competir sota els colors d'un país opressor; Espanya. Sense anar més lluny, la selecció espanyola de futbol ha guanyat l'últim mundial amb 7 jugadors catalans seleccionats i cinc dels quals solien ser titulars. I és per això que diem que Espanya no deixa que Catalunya competeixi de manera oficial en la resta d'esports, sinó que sotmet i obliga els jugadors a jugar sota la seva bandera.


Bé, tots els esportistes no. Oleguer Preses, per exemple, va deixar ben clar que no aniria a jugar amb cap selecció que no fos la seva, la catalana.

La plataforma Pro-seleccions Catalanes fa més de 13 anys que lluita per aconseguir el reconeixement de les Federacions Internacionals Esportives, de les Seleccions Catalanes sota el lema

"Una Nació, Una Selecció!"

Publica un missatge

















Pol Girbal.

dissabte, 25 de juny de 2011

Quin mal de cap! Incorreccions al carrer


Des del nostre bloc volem fer una queixa al mal ús que es fa de la llengua -sobretot del català- en la gran majoria de textos que es fan públics, per petits que siguin. Aquesta condició que ha imposat la societat al llarg dels anys ens sorprèn bastant malagradosament, ja que tenim uns mínims coneixements de la correcció lingüística. Certament, hem descobert que patim una malaltia; ens persegueixen les faltes! Arreu on anem veiem una falta, llavors intentem desviar la mirada per a no horripilar-nos i ens en trobem una altra que ens fa treure foc pels queixals. Creiem que és una patologia important, però ho haurem de preguntar als metges més experts, que esperem que no en cometin tantes. N'hem fotografiat uns quants exemples
i a sota de cada un us en donem la respectiva solució.

1.



tenda - botiga || Elegeix - Escull/Tria || tarjeta - targeta

2.

Per favor... No ho direm. Aquestes coses s'han de saber.

3.

Recolleix - recull!!!

4.

Eeeecs! savor - sabor

5.




Yodada - Iodada || Prova - Tasta || nostra - nostre || Pà - pa || (Sal - sal || Yodada - iodada)

6.



Caldero - Calder/Calderí || arrós - arròs! || Aquesta sí que és bona: marics - marisc! || Flan - Flam || Semifrid - Semifred? || taronge (x2) - taronja

En fi, la vida és així de dura! Ja ho veieu, no? Això fa mal, molt de mal. Però la llengua encara se'n ressent més. I espereu, que anirem omplint aquesta entrada de les diverses errades que ens anem trobant. Esperem que això no signifiqui cap tipus de canvi gramatical al futur, que potser els lingüistes es veuran obligats a canviar-ne les normes perquè la vida va com va, quin remei! La gent hi hauria de fer un esforç, però és evident que perquè aquest missatge arribi cal un organisme o persona mínimament popular que hi estigui disposat/da.
Ah, i a part del carrer, si es reduís molt més el nombre de persones que fa faltes en la seva vida diària i arreu on escriu o sempre que parla -però d'aquelles faltes infames- ja seria la glòria. Però, és clar, no es pot tenir tot.

divendres, 10 de juny de 2011

BOMBÓ et le bonbon

Bombó és un mot d'origen francès; bonbon, que, com podem veure, vol dir 'doblement bo', per tant, 'deliciós', perfectament atribuïble a un dels ben fets. De fet, alguns diuen que va ser el rei dels temps de la Revolució Francesa qui va batejar-lo, ja que un dia li van oferir una d'aquestes delicioses peces de xocolata i ell va exclamar: <>




Ah!, però, alerta! Si demanem un bonbon en un país francòfon potser no ens portaran el que esperem. En francès, el mot es refereix a tota mena de caramels o llaminadures. Quan vulguem un bombó, caldrà que demanem un bonbon de chocolat o senzillament un chocolat.



Alerta amb els malentesos que pot ocasionar un canvi de llengua!

dimecres, 8 de juny de 2011

COMPRA

Si agafem el DIEC, veurem que compra es refereix, exactament, al que segueix: <<Acció de comprar>> i <<Allò que hom ha comprat>>, i no té cap altra definició. Per tant, la paraula compra en català no té el significat específic d''adquisició de queviures per al consum diari de la casa', inexorablement castellà.

Us deuen sonar frases com les que segueixen:

El preu de la *compra s'ha disparat en poc temps
Jo faig la *compra un cop la setmana
El cistell de la *compra ...
Aquesta darrera esborrona!

S'ha de dir...
El preu del menjar / de la plaça s'ha disparat
Jo vaig a comprar / a (la) plaça un cop la setmana
El cistell / carro de la plaça / d'anar a comprar.

A veure, tot al seu lloc. Evidentment, quan passegeu pel poble i digueu "Vaig a la plaça un cop per setmana", no us acabaran d'entendre com vosaltres voldríeu.Tot és qüestió de dominar els registres, no fos cas que després us trobeu una multitud esperant-vos a la plaça del poble.
Però són paraules que ningú utilitza i seria una llàstima perdre-les...



divendres, 3 de juny de 2011

Juny

Juny és el meu mes de naixença... i en el qual comencen les vacances! Crec que mereix una atenció especial, més ara que tot just ha començat.

Aprofitant l'avinentesa...

El sisè mes de l'any té tres etimologies  possibles; divina, juvenil i històrica,
totes tres fascinants i suggeridores.

etimologia <<divina>>
Es relaciona el nom del mes amb la deessa Juno (Hera, pels grecs), esposa de Júpiter (Zeus, pels romans), ja que juny era el mes que triaven els romans per a contraure matrimoni i Juno era l'encarregada de vetllar per la fecunditat i la durada de la unió. Tot i això, es creu també que el seu nom pot ser una corrupció de l'etrusc, ja que en etrusc es deia Uni.

La deessa Juno

etimologia <<juvenil>>
Pel que sembla, el iunius llatí té a veure amb els iuniores, els 'joves', oposats -no és una oposició personal- als maiores, els 'ancians', als quals estava dedicat el mes de maig ( maius, en llatí). És una oposició mensual!, on s'és vist!

etimologia <<històrica>>
Aquesta és la més senzilla, i per això potser és més probable, i es fa molt curta de llegir, així que utilitzarem un llenguatge extens per a difondre l'ús de la llengua sense esdevenir un text massa barroc.
Iunius Brutus fou el fundador llegendari de la República de l'antiga Roma i un avantpassat molt i molt remot d'un dels assassins de Cèsar. No es pot descartar que juny vingui de Iunius Brutus. El seu nom és un calc del iunus ('jove') llatí. Així, arribaríem a la conclusió que el nom Iunus ve de l'adjectiu iunus. És evident, i com encara passa ara, que molts noms propis s'agafen directa o indrectament d'altres paraules.


Bust de Iunius Brutus

Benvingut, etern mes de juny!