divendres, 30 de setembre de 2011

La cadena de televisió Telecinco s'adhereix al 'Manifiesto por la lengua comuna'

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al 'Manifest per la
llengua comuna', que el passat 23 de Juny ha presentat un grup
d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals,
entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro
Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a
fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i
l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A
més, Telecinco ha dit, en l'informatiu del migdia, que posa a la
disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de
televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO!

dijous, 29 de setembre de 2011

La meva experiència lingüística a Grècia


Aquest estiu he fet un viatge juntament amb la meva família a dues illes gregues: Santorini i Milos. Abans de marxar vaig pensar que seria genial que pogués aprendre una mica de grec (modern), ja que la trobo bonica de cal·ligrafia i és la llengua amb què es van escriure tots aquells mites grecs tan memorables, es van inventar déus com ZeusHades o Posidó, i la qual va ser usada en una de les primeres civilitzacions més completes, les de l'antiga Grècia. 
Posidó, déu dels oceans
No vaig intentar aprendre nocions de grec modern sota aquesta pressió; diguéssim que m'ho vaig prendre amb calma. Aquests són els passos que vaig seguir:




1. Com que el grec utilitza un alfabet diferent al nostre, vaig buscar al cercador 'alfabet grec' (vaig pensar que la millor manera per aprendre'n seria per Internet i no pas anar preguntant als grecs, que prou en tindrien amb tant de turisme). 

Vaig trobar aquesta pàgina, que conté un esquema clar de l'alfabet grec amb el seu so i el seu nom. L'única trava és que no totes les lletres tenen escrita la manera com s'han de pronunciar, però ens en pot donar una pista el nom de cada lletra.







2. Després, vaig descobrir que a partir d'aquesta pàgina es pot arribar a un ampli glosari de paraules gregues bàsiques per viatjar. Vaig agafar una petita llibreta color vermell on vaig anotar l'alfabet de l'altra pàgina i algunes paraules gregues del glosari necessàries per viatjar: parakaló (gràcies), kaliméra (bon dia), kalispéra (bona tarda), kaliníjta (bona nit)... Aquesta seria la meva llibreta de viatge, on anotaria tot el que aprengués de l'idioma.


Vam emprendre el vol cap a Santorini i a l'arribar a l'aeroport unes lletres grosses de l'alfabet llatí se'm presentaven davant dels nassos en un rètol:


 Καλωσορίσατε στη Σαντορίνη!.


3. Em vaig haver de prendre el meu temps per a esbrinar què caram deia allà  mitjançant l'alfabet de la llibreteta. El resultat final no va ser exacte,  però després de comprovar el que havia escrit en el traductor del Google grec-català català-grec -que té un teclat virtual per escriure en grec-, aquest va ser el resultat: sona /kalosorísate sti Santorinini/ i vol dir Benvinguts a Santorini!


Per una frase tan senzilla havia remogut cel i terra, però això em va ajudar a veure que m'encanta anar de caçador de paraules per la vida i que havia trobat gust a la llengua grega, encara que segueix sent estranya per mi.



A mi, aquells paisatges em recordaven a un anunci de la tele... Sí, home, aquell de l'Hugo Silva de Griego de Danone!



4. Quan vàrem arribar a l'hotel vam trobar-nos un hoteler la mar de simpàtic que ens va acompanyar a l'habitació. Li vaig explicar, en anglès, que volia aprendre una mica de la seva llengua (li vaig ensenyar la llibreta) i va tenir l'amabilitat d'explicar-me algunes coses del grec. Li vaig demanar el seu nom; es diu Lefteris, que significa Llibertat. Més endavant, vaig descobrir que s'escriu Λευτέρης.

Algunes lletres són semblants a les nostres o simplement les reconeixem; d'atres, ens les hem d'aprendre de la taula si volem llegir bé (tot i que no entendrem el que llegim, com a mi encara em passa, no us penseu que en sé gaire).


5. Vaig fer unes quantes fotos i m'han servit per veure com es diuen algunes coses en grec:





Aquest és el menjar típic grec: la mussaca (μουσακάς) 
Σαύρα /sávra/ (sargantana)
βουνό /vounó/ (muntanya)
Βάζο /vázo/ (gerro)

























































Una beguda d'allà, ηΒη (iBi)
















ΦΑΡΜΑΚΕΙΟ - la FARMÀCIA del poble

Una de les coses que el Lefteris em va explicar és que en grec hi ha sons d'una vocal que s'escriuen amb dues vocals, com en molts altres idiomes - com el nom Mamadou, les últimes ou fan el so /u/. Els sons que em va dir són: ει /i/ i ου /u/. Em va dir que la seva υ té diferents sons: amb eu es pronuncia /ev/, amb αυ es pronuncia /af/ o /av/, i també pot fer de i; per tant, pot fer el so /i/, /u/ o /f/, depenent de la paraula. Hi ha tres tipus de is: la ita (Η, η), la iota (Ι, ι) i la ipsilon (Υ, υ).


La veritat, ara que sóc aquí, no sé pas de què em servirà haver après aquestes petites coses del grec, si només es parla a Grècia, però sempre m'agradarà aprendre, per poc que sigui, una llengua. El grec és, com ja deveu saber tots, un idioma que va influenciar molt el llatí i, per tant, paraules seves han arribat a la nostra parla habitual, com planeta, que en grec vol dir viatjant,o filosofia (filo- és amic i -sofia és saviesa).


Coneixeu alguna altra paraula que vingui del grec?

Aquí us deixo un vídeo sobre l'alfabet i la pronúncia del grec:



Martí Guallar
1r Batx

dijous, 22 de setembre de 2011

Patètic


Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics. » Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic.» [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.»

¿De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores. Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de «patètiques» i avall que fa baixada.

Adéu, matisos. De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o més aviat mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit ¿va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols?

L’ús abusiu de «patètic» va començar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males traduccions de l’anglès, molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: «patètic» és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració que feia més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap «patètic», i aleshores treure’l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, «patètic» s’ha convertit en l’oposat de «genial». Des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és «genial». Si no són «patètics», els pantalons són «genials». Si no és «patètic», el sopar és «genial». I el resultat del partit de futbol, també: un resultat «genial». Al món ja no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualificatius, el desert.

Patètic, francament.

Quim Monzó

Barrufa que barrufarem!

Us sonen uns dibuixos animats Anomenats Els barrufets?
Els barrufets parlen fent servir un mot realment polisèmic (amb l'arrel barruf-) que adquireix significat gràcies al context. Ja sabeu de què us parlem? Llegiu aquesta carta, escrita pel barrufet tafaner i adreçada al barrufet viatger i, en especial,  fixeu-vos en els mots destacats en negreta, propis del barrufet, i proveu d'endevinar a quina paraula es refereixen. Podeu posar la solució com a comentari d'aquesta entrada.



Barrufat amic,
Ahir mateix vaig barrufar la teva postal. Em barrufa veure que el barrufet viatger no ha barrufat els amics.
M’imagino que t’agradarà barrufar els últims esdeveniments del poble barrufet. L’altre dia vam barrufar un nou cap. Es van barrufar el barrufet bromista i el barrufet rondinaire. I és clar, va barrufar el barrufet bromista perquè ens va barrufar quebarrufaria el poble més alegre i divertit.
També t’haig de barrufar una cosa que potser no et barrufarà gaire: la barrufeta presumida s’ha barrufat amb el barrufet forçut. Diu que s’ha barrufat d’esperar-te, que no està feta per un barrufamón que sempre és de viatge.
Bé, ja em barrufo de tu.
Moltes barrufades,

El barrufet tafaner




dimecres, 21 de setembre de 2011

Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya"


El president de l'Acadèmia del Cinema Català presenta a Brussel·les el documental 'Spain's Secret Conflict'
Joan Joan amb eurodiputats i altres representants catalans a Brusel·les / ACNJoan Joan amb eurodiputats i altres representants catalans a Brusel·les / ACN
L'actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, ha denunciat aquest dimarts a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya i li ha demanat que faci "d'observadora" quan convoqui un referèndum d'independència. Joan ha presentat a Brussel·les el documental britànic sobre el conflicte Catalunya-Espanya 'Spain's Secret Conflict' amb la professora d'Economia de la UE, Elisenda Paluzie, i el professor de Sociolingüística de la UOC, Miquel Strubell. "En pocs anys, tal com van les enquestes i com s'està desenvolupant la història al nostre país, ens podem trobar que Europa tingui un nou Estat i volem fer-la partícip de les nostres angoixes i inquietuds", ha defensat Joan.
"Que el món sàpiga com funcionem catalans i espanyols i de quina manera l'Estat ens tracta i a estones ens maltracta", ha proclamat Joan al Parlament Europeu. "Volem que el món vigili, que estigui pendent de nosaltres", ha reivindicat l'actor, convençut que "tenir a Europa d'observadora i saber que el seu marc democràtic ens empara ens dóna força i ens treu pors". Joan ha avisat els eurodiputats que "aquest conflicte s'està portant de manera educada però algun dia pot ser que Catalunya convoqui un referèndum vinculant i això canviarà les coses".
Paluzie ha lamentat la "manca de democràcia real que hi ha a l'Estat i que no permet l'exercici d'un dret fonamental com és el dret d'autodeterminació". I Strubell s'ha queixat que "la poca informació que es dóna de Catalunya a l'estranger és poc equilibrada i esbiaixada". Joan ha demanat l'Eurocambra que reconegui la nació catalana, perquè "és indispensable per a totes les nacions del món que la resta et reconeguin, si no no existeixes".
El documental 'Spain's Secret Conflict' és una producció de la britànica Endboard Productions i analitza en 39 minuts els orígens del conflicte, donant veu a ambdues parts (destaca la participació de l'expresident espanyol José Maria Aznar o del periodista Federico Jiménez Losantos). La presentació a l'Eurocambra l'organitzen la plataforma Sobirania i Progrés i l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa.
ARA.CAT

diumenge, 18 de setembre de 2011

MORITZ.CAT: fem servir el domini .cat!


Per què Moritz.cat? Moritz és la cervesa de Barcelona i per a ella està totalment justifiCAT defensar el català, utilitzant el domini .CAT o etiquetant exclusivament en català. És un peCAT ser català? Doncs Moritz ho és, i punt CAT. I tu? També fas servir el domini .CAT? Doncs obre't una Moritz ben fresqueta i participa al concurs http://www.1dels50mil.cat.

dimecres, 7 de setembre de 2011

El català, una llengua preciosa

El català és una llengua envaïda pel castellà; darrerament s'hi han implantat molts castellanismes, la majoria paraules col·loquials. Però, sabeu què? Encara que la paraula sigui catalana i ben correcta en la seva condició, és col·loquial. Així que, per aconseguir que el català tingui més presència a Catalunya, hem de perdre la por i l'estranyesa per aquelles paraules ''tan pròpies' de la nostra llengua. Intentem aprendre les paraules que ens proposa el text (reduït a esquema) d'algun altre amant del català, Vicenç Ramoneda i Ullar:


retortijón > retortilló

chiringuito > guingueta

hortera > xaró 

mequetrete > manefla

tirachinas > tirador / fona

habladurías > enraonies, parlaries

inmiscrivir > immiscir-se / maneflejar

de pacotilla > de nyigui-nyogui

entre pitos y flautas > entre naps i cols

casamentero > matrimonier

alcahueta > alcavota

rocío > rosada

escarcha > gebre

armar la marimorena > armar un sagramental/sarau

tener mucho saque con la comida > tenir un bon davallant

chanchullo > martingala / tripijoc

cuentos chinos > sopars de duro

chivato > delator / espieta / portanoves

suelto > xavalla / canvi

escaquear-se > (*escaquejar-se), desentendre's

chorrada > poca-soltada

tontería > bajanada

manguito > maniguet / maneguí

salto de tijereta > tisorada

borde > malcarat

papanatas > bajoc /tocasons

cantamañanas > baliga-balaga / taral·lirot

mandanga > històries

parafernalia > faramalla

caradura > penques

santiguarse > senyir-se / persignar-se

finiquito > quitança / finiment

estribillo > tornada

atiborrarse > ataconar-se

de carrerilla > de cor / de memòria

estar en un aprieto > trobar-se en un destret

tener pachorra > no posar-se pedres al fetge / prendre-s'ho a la fresca

yema del dedo > palpís del dit / tou del dit

nudillos > artells / nusos dels dits

espinilla > canyella / canella

rabadilla > rabada / carpó

pantorrilla > panxell / tou de la cama

empeine > empenya

empuchar > empènyer (i no *empenyar)

Otro gallo cantaría > Li lluiria més el pèl

I ara.... INSULTS, PARAULES GROSSES, RENECS, PARAULOTES O COM EN VULGUEU DIR, EN CATALÀ!!!

bordellenc de plexigàs amb canfanga

besnét de corb pudent i sense plomes

El Noé i la Lídia de Vinagre (TV3), una parella de gelaters d'allò més arrelats a sa terra
malcofa

gata maula

bordellenc

botifler

mamarratxo

persona malgirbada

cosa mal feta

mala pècora

meuca

titoll

a cardar muts que no parlen!

ets més lleig que una escorpa esventrada





Oi que sonen molt millor que els típics capullo, mierda, hostia, joder, hijo de puta, jilipollas, te voy a meter una leche o no tienes cojones? Doncs, almenys per mi, són obres d'art. Això és poesia, com diu el Noé.




I, per tant, què volem?



dissabte, 3 de setembre de 2011

Si us plau, parla'm en català

Web de la campanya:
http://www.parlacatala.cat/index2.html

Cada cop són més les persones que, conscients que la llengua catalana no sobreviurà si no és necessària a Catalunya, fan una cosa molt positiva: senzillament la parlen. Per això és tan encertada la campanya Parla'm en català, promoguda per diverses entitats, en què nouvinguts d'arreu del món ens demanen que els parlem en català recordant-nos que per dominar una llengua cal practicar-la amb normalitat. Vegem-ne alguns exemples:

  • Andrei: "Si em parles en una altra llengua perquè veus que sóc romanès, com vols que aprengui català? No t'adones que això pot ser una forma de discriminació?"
  • Blanca: "Sóc de Madrid i fa dos anys que visc aquí. Faig servir el català a la meva vida social. Les llengües són un patrimoni cultural i vull que el català també sigui la meva llengua."
  • Parwinder, Sukhjinder i Panjeet: "Som dones que no hem nascut a Catalunya, però tenim fills en edat escolar. Estudiem català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per nosaltres mateixes... Però el motiu més important són els nostres fills, perquè ells tenen tota una vida per endavant i segur que això els ajudarà."
  • Danjuma, Kofi, Shadrak i Margaret: "Som de Ghana i parlar català és una bona manera d'integrar-nos, perquè ens ajuda a tenir feina o a trobar-ne una de millor."
  • Amina: "Sóc d'Alger. Quan vaig arribar a Catalunya, estava capficada perquè no tenia cap idea sobre la llengua catalana ni sobre la gent d'aquí. Llavors vaig decidir aprendre'n a l'escola del meu fill i amb el suport del meu marit. Ara que ja en sé estic contenta perquè continuo estimant la meva llengua, la meva cultura i el meu país però també m'agrada el català, aquest paisatge i aquesta terra. Aprendre català és la millor manera d'integrar-se i el camí més curt per trobar feina i per ajudar el meu fill. Parlant-me la teva llengua, m'ajudes a entendre't i a conèixer-te més."
Hauríem de reflexionar sobre aquests testimonis, perquè, per paradoxal que sembli, som els autòctons el principal escull amb què es troben a l'hora d'aprendre català. Som nosaltres els qui, amb la tendència a parlar-los en espanyol, els convertim en immigrants permanents. Immigrants que no tindran problemes de convivència, però que mai no seran vistos com a catalans. Parlem-los en català. Un nouvingut no és un disminuït psíquic. No ofenguem la seva intel·ligència, respectem la seva dignitat. 
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat


FONT:
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/si_us_plau_parlam_en_catala.html

dijous, 1 de setembre de 2011

L'estelada

L'estelada és la bandera que simbolitza la independència de Catalunya i el desig de formar-ne un Estat independent de la República Federal Espanyola. Data de principis del segle XX i es considera Vicenç Albert Ballester com el seu creador o inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals de la bandera catalana tradicional i el triangle amb estrella de la bandera de Cuba, país on Ballester residí temporalment i n'admirà la lluita contra l'Imperi espanyol. Aquí us ensenyem les estelades més conegudes i popularitzades, n'hi ha moltes més a la web: http://webs.racocatala.cat/esteladaanimada/estelades.htm. Però sapigueu que el més important és que totes tenen un significat que les uneix, immortal per a tots nosaltres: la independència. Un avantatge de l'estelada és que la podem representar informàticament, amb la tipografia de l'ordinador: ||*|| (les barres es fan amb Alt Gr + 1).

Hi ha dos tipus principals (els actualment més coneguts, més comercialitzats i més usats) de l'estelada. Escolliu la que més s'adeqüi als vostres sentiments.:

1918,
Estelada blava 
La blava: Els colors simbolitzen els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor (adoptada dels EUA independents, com la cubana). El triangle blau representa el blau del cel –la humanitat– on al bell mig llueix l'estel blanc de la llibertat. La va adoptar Francesc Macià i el seu partit (Esquuerra Republicana) quan va entrar en política i, en conseqüència, es féu president de la Generalitat de Catalunya (1931). 






1968,
Estelada roja
La roja o groga: Prové de l'any 1968, quan la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit de l'FNC (Front Nacional de Catalunya) canvià els colors de l'estelada inicial per a adaptar-ne la significació a la ideologia pròpia; l'estel roig representa el socialisme i el fons del triangle fou blanc i finalment groc, per tal de ressaltar-ne l'estel mateix. Composta de les quatre barres sobre fons groc de la bandera catalana (que simbolitza la nació) i l'estel roig de cinc puntes (que simbolitza la idea d'Estat, de lluita contra l'opressió [roig de la sang dels explotats], de socialisme, d'humanitat tant individual [5 puntes: 4 extremitats + el cap] com global [5 continents habitats]), emmarcat en un triangle rectangle groc (que representa la idea de república, inicialment era equilàter).


I finalment, una de no gaire coneguda, però sí la seva ideologia:

1970' - 80'
Estelada anarquista
L'anarquista: L'estel de vuit puntes representa cada un dels territoris dels Països Catalans. Fou usada durant anys 70/80 per sectors anarquistes.






















Boniques, eh? El cert és que aquests símbols ens ajuden molt, tant moralment com per moure masses. Des d'aquest humil bloc, recomanem que mireu pel·lícules patriòtiques com  El coronel Macià (on es veu clarament l'origen de l'estelada) i Salvador Puig Antich. Les dues ajuden a entendre el nostre passat polític i el camí cap a la llibertat des dels seus inicis i més tard, el qual sempre s'ha fet costós i amarg. També fan veure la relació Catalunya-Espanya, que mai no ha estat del millor. Creiem, tanmateix, que avui dia aquest camí es fa més agradable gràcies, segurament, als mitjans de què disposem. L'independentisme, almenys des de la nostra prespectiva, és cada dia més lògic i més seguit - podríem dir jove-. Per això, els llengües llargues volem animar la societat catalana i independentista que no es rendeixi, que seguim endavant, i mentrestant que gaudeixi entre les banderes, els amics i el català.
El coronel Macià,
per Josep Maria Forn
Salvador Puig Antich,
per Manuel Huerga
I ara... MANIFESTEM-NOS!!!