dimecres, 16 de novembre de 2011

Testiculus


Seguidament us explicaré l'etimologia d'un mot, que inclou fets que poden resultar molt graciosos!

Encara que us pugui semblar sorprenent, la paraula testicle pertany a la mateixa família que test, testimoni o testament. L'origen d'aquesta "família" de paraules és el llatinisme testis, 'testimoni'. Llavors us preguntareu: i què hi tenen a veure les glàndules genitals masculines?

Veegeu què en diu el diccionari etimològic:



"TESTICLE m.

Cadascuna de les dues glàndules genitals masculines de l'home i de molts d'animals; cast. testículo. En un sol cas, un testicle, Espriu Lab. 31.

    Var. form. ant.: testícol (Los vexells spermàtichs són algunes venes... portans la sanch als testicolls, Cauliach Coll., i, 2a, 7; Ha donat encara als testícols les vies de la urina per les quals evacua la superfluitat spermàtica, Albert Q., Ques. 37).

    Sinòn.: botó, colló, gínjol, mèrvel, ou, testimoni.

    Etim.: pres del llatí testĭcŭlus, mat. sign., derivat dim. de testis, ‘testimoni’."

La clau de tot plegat està en la importància que donaven els antics romans a la  virilitat dels homes. Els testicles eren senyal i demostraven l'homenia, la virilitat, que havien de tenir els homes. Així, es deia que les dues glàndules eren petits testimonis, 'testimoniets', que concretament és el que vol dir la paraula llatina testiculus.


També se sap que quan havien de jurar veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia ho feien estrenyent-se els testicles amb la mà dreta. D'aquest antic costum prové el verb testificar.

A fer nones!


Els romans dividien les hores del dia en què encara hi havia sol en quatre parts d'unes tres hores cadascuna:

prima: de sis a nou del matí.

terça: de les nou al migdia (les 12).

sesta: del migdia a les tres de la tarda.

nona: ~de les tres de la tarda a les sis.

Si bé en aquests noms ja podem trobar semblances al primer cop d'ull amb la nostra llengua, doncs ja s'ha demostrat que són aquestes dues etimologies:

- De l'hora nona en va sortir l'expressió catalana fer la nona i totes les seves variants: fer nonesfer non-non, etc. Si tenim en compte l'hora, ens adonem que segurament fer nones abans volia dir 'fer la migdiada', però es va acabar utilitzant per al son que es fa a la nit.

- La sesta també va arribar als nostres dies però per a referir-se al son que es fa al migda per extensió. Per tant, fer la sesta avui significa 'fer la migdiada' i és el substitutiu pel 'fer nones' d'abans. En castellà es diu hacer la siesta i en català també es pot dir fer una becaina.