dimecres, 21 de novembre de 2012

#debatTV3

Diumenge vam presenciar el debat electoral més vist de la història de TV3 i que, a més a més, va ser Trending Topic Mundial a Twitter durant molta estona. I això, és perquè estem davant de les eleccions més importants de la història del nostre poble. Perquè depenent dels resultats, Catalunya seguirà un camí o un altre.

Fotografia dels 7 candidats amb representació parlamentària abans
del debat de diumenge a TV3. De dreta a esquerra: Artur Mas (CiU),
Pere Navarro (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PP), Joan Herrera (ICV),
Oriol Junqueras (ERC-CatSí), Albert Rivera (C's) i Alfons López (SI). 

Artur Mas va demostrar ser un gran jugador de tennis, es va dedicar a tornar totes les pilotes que li llançaven Navarro, Camacho, Herrera i Rivera, però sense entrar en terreny perillós. Molt correcte.
Pere Navarro estava totalment fora de joc: insegur i absent. Ni ell sap defensar el federalisme que proposa el PSC i que té el PSOE en contra. Entrant en discussions absurdes amb Camacho.
Alícia Sánchez-Camacho es va dedicar a fer cultura de la por, a barallar-se amb tothom, interrompent la resta de candidats quan ella volia.
Joan Herrera va defensar el dret a decidir però va centrar tots els seus esforços a retreure a Mas les polítiques socials i econòmiques que ha seguit aquests dos anys. Gens constructiu, sense propostes.
Oriol Junqueras es va abstenir d'entrar en baralles de pati d'escola. Parlava quan li tocava i sense interrompre els altres, fent propostes clares, concretes i concises. Va parlar de la independència com a mitjà per tenir un nou país millor socialment i econòmicament.
Albert Rivera va parlar de la classe política com si no en formés part amb un discurs massa populista. Molt negatiu i demagog. 
Alfons López Tena va anar de més a menys. Va centrar el seu discurs en la independència. Va seguir el joc a Navarro, Camacho i Rivera entrant en discussions absurdes. Es va encarar amb el moderador reiteradament (poc intel·ligent per part seva), li fallen les formes.


Després d'aquesta valoració crec que el vencedor de la nit va ser Oriol Junqueras i que el derrotat va ser Navarro. Potser és que ERC-CatSí substituirà al PSC com a cap d'oposició? Aquest diumenge 25N, jo votaré Esquerra Republicana de Catalunya - CatalunyaSí!



PGJ94.
@girbaldel94

dijous, 6 de setembre de 2012

Carta a Telemadrid

Navegant pel Facebook hem trobat la carta d'un noi dirigida a Telemadrid arran d'un documental ofensiu contra els catalans que van emetre des de la televisió de Telemadrid, que ens ha tocat la fibra, publicada en una pàgina independentista. Des d'aquí volem desitjar que aquesta carta serveixi d'alguna cosa i els d'aquesta televisió se la llegeixin i facin l'esforç d'entendre que estan sent partíceps d'un racisme i una falta de respecte brutal. Aquesta és la carta:

Carta de un alumno CATALAN de 2º de Bachillerato a TELEMADRID

Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no tengan que esforzarse en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de ' la Anoia'
(provincia de Barcelona ) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o ' la Celestina' ? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra, es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de esos
malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porqué, me siento catalán y no español, pero se lo resumiré con una frase:

Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho,
matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,
además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, ¿como nos pueden considerar racistas si hemos tenido como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid ? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he escrito desordenada, y no con un
esquema previo como mi profesora de castellano sugiere. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar, riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
GADES

Aquí teniu el documental, per si us interessa. I els catalans què hem de fer davant d'això? Ja només ens queda riure, bon humor i endavant... Que ja falta menys per la llibertat.




Fins l'Onze de Setembre a la mani de Barcelona, amics!!! ||*||
(Recordeu: a les 18h a Passeig de Gràcia)


*Martí Guallar

dimarts, 28 d’agost de 2012

Una cosa que envejo dels espanyols...

Si una cosa tenen tots els espanyols, ho reconeguin o no, és sentiment nacional. Tots s'estimen la seva pàtria i se'n senten orgullosos. És més, fins i tot els dos grans partits polítics espanyols, PSOE i PP, que d'entrada són la cara i la creu de la moneda i que cadascun competeix contra l'altre per arribar al poder, són capaços d'anar agafats de la mà quan se'ls toca l'orgull nacional.

Un mateix objectiu (independència), trenta fronts oberts.
Fotografia: @girbaldel94
Nosaltres, els catalans i les catalanes, també ens estimem molt la nostra terra. Som molts els que defensem la nostra cultura i la nostra llengua, i encara som més els que defensem les nostres butxaques. Cada vegada som més els que obrim els ulls i veiem que dins d'Espanya l'únic que ens espera és repressió i pobresa, però cadascú lliura la seva pròpia batalla, cadascú va pel seu compte i no hi ha manera que ens posem d'acord per lluitar plegats per la mateixa causa. 
Ens l'han de fer molt grossa aquests espanyols perquè deixem a un raconet les nostres diferencies (no gaire lluny per tornar-nos-hi a aferrar de seguida) i ens unim per plantar cara. Però l'enrabiada dura ben poc i cadascú torna a casa seva, a lluitar la seva particular batalla. I cada vegada ens l'han de fer més grossa perquè ens posem d'acord per anar plegats.

Si realment volem la independència del nostre poble, el que hem de fer és plantar-nos tots a Barcelona aquest Onze de Setembre i, a una sola veu, cridar INDEPENDÈNCIA!.

Si realment volem la independència del nostre país, el que hem de fer és fer veure als nostres polítics que el més important ara és la nostra terra i no el seu partit, els hem d'exigir que tots plegats, en una sola llista, es presentin a les eleccions amb l'únic objectiu de proclamar la independència de Catalunya. En Junqueras ja ha fet el primer pas, Junqueras ja ha triat, i ha triat el seu país abans que el seu partit. A què esperen la resta de polítics a agafar-li la mà i lluitar, d'una vegada per totes, per Catalunya?
Tenim pressa, volem la independència i la volem ja!


PGJ94.

dimecres, 27 de juny de 2012

Epítet

Bon dia llengües llargues!

Avui comencem un nou apartat del bloc, La definició del dia, amb una paraula molt utilitzada en el camp de la literatura però també en el publicitari, EPÍTET.

En el seu primer significat, l'epítet és un recurs estilístic, un adjectiu sintàcticament innecessari que acompanya un nom del qual ja es pressuposa la qualitat que indica l'adjectiu. Per exemple, en la frase "Jo observava el cel blau" podem veure com si traiéssim l'adjectiu blau, l'oració no perdria significat en absolut. S'ha utilitzat en totes aquelles literatures que pretenen exaltar la bellesa formal de la pròpia composició i del que es descriu, com en el Barroc (s. XVII-XVIII) on destacaren les vessants del conceptisme i el culteranisme.

Com a segona definició, l'epítet és un sobrenom elogiós o injuriós que acompanya el nom d'algú, sobretot monarques i herois. Se'n diu epítet èpic perquè fou molt utilitzat en l'antiga poesia èpica grega que data d'abans del segle IX aC. Un exemple d'epítet èpic és "Aquil·les de peus lleugers" o "Zeus, portador de l'ègida". Aquest epítet s'utilitzà molt en la literatura grega antiga i encara una mica durant l'Edat Mitjana.

Zeus, portador de l'ègida
Martí Guallar

dilluns, 18 de juny de 2012

Map of Europe: 1000 AD to present day

Hem trobat un vídeo molt n¡interessant que, en un mapa, fa un repàs de tots els canvis fronterers que ha patit Europa des de l'any 1000. 




Diem "patit" perquè tots aquests canvis no es van donar tan ràpida ni lleugerament com mostra el vídeo; van haver de transcórrer anys foscos, durs, molt durs, i molt del mal va recaure en la població. Europa és un continent que ha fet història. Desgraciadament, ara, des del punt de vista humà, no ens sembla lloable per la mort i els danys que es van provocar, però els que sí que mereixen ser lloats són tots aquells que van lluitar per la pau i per una terra més justa. 


Ara només falta que els Països Catalans es tornin a separar d'Espanya per completar el mapa!




Martí Guallar

divendres, 15 de juny de 2012

Nou diari digital: SomQuiSom.cat

SomQuiSom grupsom@gmail.com
22 de maig


per a usuari

Hola Martí!
Hem rebut la teva resposta al nostre formulari per fer-te col·laborador del SomQuiSom.

Considerem que els col·laboradors que estem aconseguint arreu dels Països Catalans permetran al nostre projecte sense ànim de lucre convertir-se en un referent informatiu independent al nostre país, d'aquesta manera presentar una alternativa als mitjans de comunicació actuals.
També ens permetran oferir informació d'arreu dels Països Catalans, sense centrant-nos només amb el principat. Podrem oferir notícies i opinió més properes als lectors, el SomQuiSom el fem entre tots!

Tu, ja t'has convertit en col·laborador. I això, què vol dir?
  • Pots enviar notíciesarticles d'opinió i proposar qualsevol cosa a través del formulari de contacte.
  • Si mai presencies una notícia de primera mà, ens ho pots comunicar, a través d'aquí o en breu engegarem el grup del Facebook. És important complementar les notícies presenciades amb material multimèdia, ja sigui vídeo o imatges.
  • Pots proposar a més gent que s'uneixi a la xarxa de col·laboradors, volem ser més per ser més propers de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!
  • Qualsevol notícia que afecti directament la teva zona, ens posarem en contacte amb tu per contrastar-la i aprofundir-hi una mica més!
  • Si coneixes a algú que tingui una empresa o un negoci que vulgui anunciar-se, li pots enviar aquest enllaç.
Aquest és el missatge que fa poc em va enviar l'equip del SomQuiSom, un nou diari digital creat recentment que, com el Nació Digital però en menor mesura, dóna informació dels esdeveniments polítics i independentistes del nostre país. Pel que sembla, està destinat a tots aquells qui vulguin participar-hi; tothom hi pot enviar notícies o bé articles d'opinió. Quan jo vaig saber d'aquest nou diari de seguida em van venir ganes de fer-me'n col·laborador i poder enviar-hi escrits meus, ja que, com podeu veure, està molt relacionat amb els interessos principals pels quals vam obrir aquest bloc.

Així que algun dia podreu llegir una not´cia o article d'opinió que jo enviï al SomQuiSom! Mentrestant seria interessant llegir la seva última publicació...

Alfred Bosch mostra una estelada al Congrés en defensa dels Països Catalans

Política //
El diputat d’ERC-Reagrupament al Congrés dels Diputats Espanyol Alfred Bosch ha exhibit una estelada davant de tots els diputats de l'hemicicle, amb majoria clara de PP i PSOE, en el transcurs del debat sobre les xiulades als himnes dels camps de futbol. I és que la monumental xiulada que seguidors de l'Athlètic de Bilbao i Barça van oferir a la monarquia i a l'himne espanyol ha desfermat l'ira de l'espanyolisme ranci que rau en el PP i el PSOE.
David Serra, diputat popular valència, que ha declarat que "els mapes dels Països Catalans als camps són violents contra València", obviant la veritable violència que l'ocupació espanyola està imposant a les Illes Balears i a València, destruint-ne la llengua, la història, la cultura, el territori i la identitat.  en el transcurs d’un debat per les xiulades als camps de futbol.
Bosch, en resposta a Serra ha respost mostrant l'emblema dels anhels de llibertat del poble català, una estelada blava amb l'estel blanc, fet que ha encès els ànims dels diputats del PP. "Visca els Països Catalans lliures i independents! L'estelada és la bandera de la llibertat, de la justícia, en la que s'hi poden afegir les persones que tinguin el mateix desig".



Sembla com si l'Alfred estigués penjant la roba, eh! Que es facin fotre, els que no els hi agradi!


Martí Guallar

dimecres, 23 de maig de 2012

El Barça rectifica amb les samarretes. Rectificarà Aguirre?


Ahir les xarxes socials estaven revolucionades en saber que la segona equipació del F.C. Barcelona  constaria d'una samarreta taronja que degrada a un color groc (de dalt a baix), i d'uns pantalons també taronges (segons el diari Gol). Aquest disseny recordava a la bandera espanyola i, per això, va ser tant criticada. Però avui, el Barça a presentat la verdadera equipació que consta de la mateixa samarreta que degrada de taronja a groc, però amb els pantalons i les mitges també grogues. Però tot i que ja no té cap mena de semblança amb la bandera de cap Estat Opressor, segueix sense ser del gust de l'afició culé. 

Segona Equipació Barça 2012-13 prevista, ahir, pel Diario Gol
Primera i Segona Equipació del Barça 2012-13
Però abans d'estrenar aquesta nova samarreta, al Barça li queden dos partits molt importants.

Portada del 9 Copa de les Nacions (Cat i EH)
El primer és contra l'Athletic, el de Copa del Rei. Sí, sí! És aquest partit que si fos per Aguirre, Presidenta de la Comunidad de Madrid, es jugaria sense ningú a les grades per evitar LA GRAN XIULADA a l'himne i al Rei (sigui o no al camp) i a la seva família (+info esport3). Però Alfred Bosch, portaveu d'ERC al Congrés, ha replicat que "Aguirre sí que mereix ser xiulada" i ha subratllat que "Volem la Independència de Catalunya i que els nostres esportistes puguin desfilar sota bandera pròpia" (+info elpunt). I també les Plataformes ProSeleccions Catalanes i Basques escalfen l'ambient animant a tothom a reclamar l'oficialitat d'ambdues seleccions (+info elpunt). 
I d'aquí en surt una clara reflexió: l'Estat Espanyol, l'Estat de les prohibicions, l'Estat de la NO-Llibertat d'Expressió, l'Estat de l'Opressió i la Repressió; i el Poble Català i el Poble Basc, els pobles de la llibertat d'expressió i de les ganes de decidir per si sols.

L'altre partit que disputarà el Barça abans de canviar de samarretes, és al cap de dos dies del de Copa i s'haurà d'enfrontar a l'actual millor equip del món. Ni més ni menys que el Futbol Club Barcelona. El diumenge 27 tindrem l'oportunitat de veure com l'actual Barça de Pep Guardiola s'enfronta al futur Barça de Tito Vilanova, i a més a més, serà un partit que reafirma un dels valors més grans del Futbol Club Barcelona, la solidaritat. I és que aquest partit servirà per recaptar fons per a la Marató per la Pobresa de TV3 i Catalunya Ràdio.

En aquest petit País, i ha un Club molt gran, un Club que és Més que un Club!
Visca el Barça i visca Catalunya!

PGJ94.

dilluns, 21 de maig de 2012

Ensenyament? Cultura? Música? No cal, oi?...

Si em preguntessin quins tres àmbits no retallaria (o quins són els que haurien de patir menys retallades) contestaria sense pensar-m'ho gaire 'Educació, Sanitat i Cultura'. I ves per on, és justament per on han començat a retallar, i amb ganes i il·lusió, els de dalt.
A veure qui és l'il·luminat que se li acudiria retallar en 'Defensa'? A veure qui és l'il·luminat que deixaria de construir AVEs, aeroports i autopistes que no van enlloc i que no fa servir ningú? No home, no! Això seria demanar massa...

Els 7 km de recorregut des
d'Alguaire a Almenar

Avui he llegit al 324.cat que aquest cap de setmana, i sense inauguració oficial, Foment ha obert l'únic tram construït de l'A-14, l'autovia que hauria d'unir Lleida amb la Vall d'Aran. Són 7 quilòmetres de recorregut entre Alguaire i Almenar. Una infraestructura nova, que ha costat 37 milions i que no té continuïtat ni pel nord ni pel sud.






I també he llegit al bloc de l'Escola de Música i Conservatori de Vic que la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha decidit retallar un 61% l'aportació del Departament d'Ensenyament als Ajuntaments per mantenir les Escoles Municipals de Música i insta, d'aquesta manera, a que les abandonin a la iniciativa privada.
I a això cal sumar-hi totes les retallades en Educació i Cultura, que ja fa temps que es duen a terme.






Vist això (i tot el que està passant últimament), convido a tothom que senti necessitat de preservar l'Ensenyament Públic en aquest País, a manifestar-se a la Vaga de demà 22 de Maig!



PGJ94.

dimarts, 3 d’abril de 2012

#DespertaCreu

JERC la Garriga en campanya: #DESPERTACREU!
JERC la Garriga hem volgut prendre la iniciativa i començar a reivindicar la Creu de Sant Jordi com a bandera també oficial del poble català, perquè en temps dels Miquelets i l'Exèrcit Català (s.XIV) va ser apropiada pels soldats catalans, en contraposició al poder aristocràtic que representava la Senyera però al 1714 l'exèrcit borbònic ens la va arrabassar.
També hem dissenyat una manera de representar-la amb el teclat: | |.
Ah, i no ho oblidis, per Sant Jordi, penja la creu al balcó!


#DespertaCreu!



dilluns, 19 de març de 2012

No t'agrada el .com.es de Blogger? Torna al .com!

Google implanta el domini .com.es a Blogger des del 17 de Març.
Si no vols que el teu bloc acabi amb .es i vols tornar al .com de sempre, només cal que segueixis les instruccions d'aquesta pàgina:

És molt fàcil i ràpid!


PGJ94.

divendres, 27 de gener de 2012

L'ORIGEN DEL NOM DE LES NOTES MUSICALS


No us heu preguntat mai d'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si? Si seguiu llegint ho descobrireu.

L'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s'atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis  
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes



Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l'escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d'Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s'anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l'escala musical: el SI.


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:





Tenim per aquest bloc algun classiqueru que toqui un instrument? Quin instrument toqueu?


Martí Guallar