divendres, 27 de gener de 2012

L'ORIGEN DEL NOM DE LES NOTES MUSICALS


No us heu preguntat mai d'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si? Si seguiu llegint ho descobrireu.

L'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s'atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis  
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes



Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l'escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d'Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s'anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l'escala musical: el SI.


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:





Tenim per aquest bloc algun classiqueru que toqui un instrument? Quin instrument toqueu?


Martí Guallar

2 comentaris:

  1. Jo toco el violí i la viola, i era alumna del teu pare. I ara també la guitarra elèctrica.

    Sempre m'ha fet molta gràcia aquest poema com a origen del nom. A més, fixa't que cada principi de vers la música comença amb la nota que diu la lletra.

    Exactament igual que la Julie Andrews a "The sound of music", però segles més d'hora! ejjeje

    ResponElimina
  2. Doe, a deer, a female deer
    Ray, a drop of golden sun
    Me, a name I call myself
    Far, a long long way to run
    Sew, a needle pulling thread
    La, a note to follow sew
    Tea, I drink with jam and bread

    ResponElimina