dilluns, 9 de setembre de 2013

Fer campana

Ja s'acosta l'escola i aquest és un bon moment per reobrir la secció d'etimologia i parlar de l'origen de l'expressió fer campana, que segur que ben pocs de vosaltres l'heu feta servir gaire, oi? Oi?

Aquesta expressió vol dir 'no anar a classe', i ara s'acostuma a fer servir entre el jovent i el seu entorn acadèmic. Segons Joan Amades (sabeu qui és?), el seu origen es troba en l'època de les escoles parroquials que depenien del senyor rector. En aquest marc, quan un alumne saltava una classe o no anava a l'escola, el mossèn li imposava un càstig bastant curiós per nosaltres. El nen o nena havia de fer de campaner de l'església durant un dia o més, cosa que suposava un càstig dur perquè les campanes eren grosses i pesants, i per a un nen petit no era gens fàcil de moure-les.
D'aquí es va prendre l'expressió fer campana, que, tot i que el càstig de "fer campana" ja fa temps que ha desaparegut, segueix essent molt vigent entre els alumnes d'avui (per bé o per mal).



Martí

diumenge, 8 de setembre de 2013

Peti qui peti, el 2014 decidirem

Fotografia de l'11 de Setembre de 2012 (@girbaldel94)
L'11 de setembre de 2012, més d'un milió i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona a manifestar-se pacíficament per reclamar la independència de Catalunya. També als carrers de Girona, Lleida i Tarragona hi havia milers de catalans i catalanes reclamant llibertat. Tanta estelada va fer canviar el rumb a Convergència i Unió que va decidir penjar-se la voluntat del poble a l'esquena i fer via cap a Ítaca.

Aquesta setmana, en declaracions a Catalunya Ràdio, el president Mas ha parlat d'esgotar la legislatura i d'eleccions plebiscitàries al 2016, li han començat a fer figa les cames davant l'esperada rotunda oposició del Gobierno a la consulta.
Però Oriol Junqueras ha fet un ràpid avançament de la reacció d'ERC a través d'una piulada al seu compte de twitter:

I estic convençut que així serà però, una vegada més, ens toca sortir al carrer i cridar ben fort INDEPENDÈNCIA! per demostrar a Artur Mas, al Reino de España i a la resta del món que volem construir un nou país, i que ho volem fer ja! La República Catalana no pot esperar al 2016 perquè els catalans i les catalanes no ens ho podem permetre.
Fotografia de la Vía Bàltica.
El 23 d'agost de 1989, gairebé dos milions de persones es donaren les mans des de Vílnius fins a Tallinn passant per Riga, unint així els tres països bàltics per demanar-ne la independència. Dos anys més tard, aconseguiren la llibertat.
Aquest 11 de setembre ens toca als catalans i a les catalanes donar-nos les mans des del Pertús fins a Alcanar fent així una cadena humana, la Via Catalana, per demostrar al món les ganes, la il·lusió i l'esperança d'un futur nou, independitzar-nos i construir un nou país per tothom.
La Via Catalana que organitza l'ANC ja està pràcticament plena, només queda emplenar algun dels trams que passen pel Montsià (us podeu inscriure aquí).
Tothom està convidat a participar a la Via Catalana, inscrits i no inscrits, i tothom hi serà comptat. Si vols participar a la cadena humana però no pots apuntar-te al tram on aniràs, pots inscriure't al TRAM 0.
També aquesta setmana Joan Tardà regalava una samarreta de la Via Catalana al Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España, José Manuel García-Margallo, i li recordava que "exercirem el dret a decidir, i ho farem a la catalana: democràticament, pacíficament i cívicament" i jo només hi afegiria "i ho farem el 2014!".

PGJ94.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Són bojos, aquests catalans?

Abans de continuar llegint aquesta entrada, dedica una hora a aquest documental de David Valls sobre una jove alemanya que va venir a recórrer Catalunya parlant català però no castellà. Val molt la pena, de veritat.


L'has mirat? Si no l'has mirat deixa de llegir i mira-te'l perquè et cal conèixer el punt de vista d'aquesta jove, que parla català i no parla ni entén el castellà, per entendre les reflexions que llegiràs a continuació.

Molt bé, ara que ja te l'has mirat entendràs que respongui a la pregunta que porta per títol el documental: no sé si els catalans som bojos o no, però d'inconscients en som un bon tros!
Gràcies a la immersió lingüística a les escoles, a un munt de col·lectius i associacions i a la gran tasca de normalització lingüística de TV3 i de la resta de mitjans de comunicació en català, aquesta llengua està tan viva com està. Però sense adonar-nos-en la tenim sentenciada a mort. El català és inútil, no és imprescindible. No en som conscients perquè pràcticament la totalitat dels usuaris de la llengua catalana també tenim un perfecte domini de la llengua castellana, som bilingües. Si no es pot viure a Catalunya només en català però, en canvi, s'hi pot viure només en castellà, entenc que els nous catalans decideixin que amb el castellà en tenen prou!
L'IES Llucmajor enllaçat pel català.
Si ens aturem a pensar-hi, però, crec que la culpa no és del tot nostra. Si això és així, és perquè el Gobierno Español no permetrà que el castellà sigui prescindible a Catalunya, és més, dia rere dia prova de fer-ne l'única llengua del nostre país. Tant és així que l'única manera de canviar les coses i que el castellà no devori el català és aconseguint la independència.

De totes maneres, el problema s'agreuja si anem al País Valencià o a ses Illes Balears. En tots dos territoris el Partit Popular està protagonitzant un genocidi a la llengua que ens agermana. Al País Valencià el PP afirma que el valencià és un llenguatge iber i que, per tant, res té a veure amb el català. A ses Illes Balears, el PP s'inventa la gramàtica de sa llengo baléà, prohibeix els llaços quadribarrats de la campanya enllaçats pel català i es treuen de sobre a qualsevol docent amb afany de defensar el català a l'escola.

PGJ94.